Platón

1. Els orígens del pensament filosòfic.

2.1 . Els primers pensaments racionals.

Al segle VII es produí un enfrontament entre dos sectors de la societat grega:
-La noblesa terratinent: Dominava, defensava l’estructura feudal, fonamentava la seva ideologia en el mite i era conservadora.
-Els menestrals i comerciants: Havien anat adquirint poder econòmic i valoraven el treball il’esforç personal. Tenien una visió més lliure del món.

L’enfrontament feu trontollar el dogmatisme del mite (ja afeblit) i possibilità, conseqüentment, noves maneres de pensar.

Al segle VI a. C., a Grècia, un conjunt de pensadors actualment anomenats presocràtics, qüestionen les explicacions mítiques i cerquen explicacions més segures, més lògiques. Els presocràtics es guanyaren el títol defilòsofs perquè cercaven la veritat no per a un fi utilitarista, sinó per amor al coneixement, per resoldre l’arkhé de la physis. Aquets tret els fa que se’ls reconegui més com a physicois (naturalistes) que per filòsofs en general ja que no es preocupen per tots els àmbits de la vida sinó que es centren més en la naturalesa. Així és com comencen a investigar si darrere la pluralitat dels canvisnaturals, hi ha una realitat, un principi, alguna cosa comú i bàsica que es repeteix en tots els elements i no canvia.

1.1.2 L’escola de Milet.

Una línia de pensament més racional i realista neix amb els milesis a Jònia, l’Àsia Menor.
Els problemes tècnics que sorgiren al segle VI a. C. a Milet, una de les ciutats més pròsperes i expansives de la Mediterrània, exigiren un estudi més real i lògicdel que oferí el mite:
Amb això, es buscarà a través de l’experimentació les causes dels fenòmens dins de la pròpia naturalesa, d’una forma més ben bé pràctica que no pas teòrica, per intentar resoldre els problemes de l’època.

Així, en aquest moment, sorgeix el primer pas important i considerable del mite al logos, donat pels milesis. Aquets ja introdueixen el racionalisme enfront del mite. Amés, inicien la recerca de la unitat en la multiplicitat, busquen lleis universals i incanviables en qualsevol lloc. Introdueixen el terme principi universal per a explicar una nova i reconeguda com la primera pregunta amb resposta filosòfica de la història del món. Aquesta pregunta és si en la multiplicitat de la natura es troba un element, una realitat, una substància bàsica, fixa, un principi oun arkhé.

Constaten les seves teories exemplificant-les amb la realitat i cadascun cita un principi com a arkhé de la physis. Aquests principis universals seran diferents per a cada un dels components de l’Escola de Milet:

-Tales, amb qui es considera que s’inicia la filosofia i per tant és, el primer filòsof acceptat com a tal, defensa que el principi universal és l’aigua.
-Anaximandre:defensa un principi universal més abstracte, l’apeiron, el indeterminat, alguna cosa que no sap concretar però que es repeteix en la multiplicitat de la physis o natura.
-Anaxímenes: defensa l’aire com a principi universal.

Les seves respostes són els primers balbuceigs, concepcions de la natura que comencen ja a allunyar-se del mite i que guien el bon camí.
Els milesis són monistes, perquèciten un sol element com a principi o arkhé de la physis, i materialistes, perquè aquest principi es pot dir que és material, que es pot “veure i tocar”.
Arkhé de la physis: L’arkhé és l’origen a partir del qual es produeixen tots els éssers, el substrat permanent de tot canvi i la causa explicativa de totes les transformacions i canvis de l’univers És la realitat bàsica, la font de tot, allòque és en tot.
Arkhé de la physis: L’arkhé és l’origen a partir del qual es produeixen tots els éssers, el substrat permanent de tot canvi i la causa explicativa de totes les transformacions i canvis de l’univers És la realitat bàsica, la font de tot, allò que és en tot.

1.1.3 Els pitagòrics

També en el segle VI a. C. però al sud d’Itàlia, la Magna Grècia, Pitàgores i els pitagòrics,...