plaute
Va serl'autor que més èxit va tenir entre el públic, perquè era un home de poble i escrivia comèdies per a les classes més baixes, amb un llatí en general molt col.loquial. Justamentl'originalitat de Plaute és el seu llenguatge vigorós i expressiu, que va des de l'obscenitat i l'insult més groller a l'estil líric i la paròdia de la tragèdia. No té cap preocupació moral ointel.lectual, només vol divertir i fer riure el seu públic.
La trama de les comèdies plautines es pot reduir a un esquema molt simple: L'acció es concentra al voltant de la disputa dediners o bé d'una noia. La disputa es resol a favor d'aquell que ha fet més mèrits per merèixer-ho.
Amb el temps descobriren el seu talent com a actor i adoptà els noms de "Maccius" (unpersonatge secundari bufonesc de farses populars) i "Plaute" (que significa "peus plans" o "orelles planes" com les d'un gos)
Les comèdies de Plaute han inspirat molts comediògrafscom Shakespeare, Molière. La pel·lícula Golfus de Roma va parodiar dues d'aquestes comèdies, Miles gloriosus i Pseudolus.
Obres[modifica | modifica la font]
(En parèntesi el nom enllatí)
La comèdia de l'olla (Aulularia)
La comèdia dels ases (Asinaria)
La comèdia del cistell (Cistellaria)
La comèdia del bagul (Vidularia)
La comèdia del fantasma (Mostellaria)Les tres monedes (Trinummus)
Truculent (Truculentus)
L'escota (Rudens)
Psèudol (Pseudolus)
Els captius (Captivi)
Càsina (Casina)
Els bessons (Meneachmi)
El corc (Curculio)Epídic (Epidicus)
El comerciant(Mercator)
El soldat fanfarró (Miles gloriosus)
El persa (Persa)
El cartaginès (Poenulus)
Les Baquis (Bachides)
Amfitrió (Amphitruo)
Estic (Stichus)
Regístrate para leer el documento completo.