poder copiar cosas mola

L’objecte màgic
És aquí, doncs, on cal buscar la relació de Carner amb aquesta manera de fer literatura, caracteritzada per la inclusió de l’element meravellós en el relat des d’una perspectivapodríem dir-ne que “normal”, del tot quotidiana. “No hi ha por, en el realisme màgic, ni sorpresa, sinó constatació d’un món inexplicable i, tanmateix, rutinari”, ens diu Víctor Martínez-Gil. Però elconservadurisme noucentista no podia abastar les ànsies d’aquells anys. Un panorama polític, econòmic i social tan conflictiu havia de produir, per força, trasbalsos culturals i reaccions en contra del’ordre i la civilització. Les actituds cubistes, constructivistes, futuristes, dadaistes i surrealistes foren les encarregades de posar en evidència la crisi total dels esquemes culturals burgesos. Lesavantguardes, doncs, nascudes amb el manifest de Marinetti el 1909, són l’expressió de la nova societat industrial i de la crisi del racionalisme i de la filosofia del progrés del segle XIX. El nostrerelat, doncs, caldria situar-lo en una terra de ningú, a mig camí de l’últim noucentisme i les primeres avantguardes.
“L’objecte màgic”, usant molt encertadament la primera persona del singular pernarrar la història, ens parla d’un regal incòmode que, un bon dia, l’autor decideix fer a un amic al qual guarda certa rancúnia. El regal en qüestió és una escultura de guix que representa una gitanatocant una pandereta. Una obra d’evident mal gust. A partir d’aquell instant, però, l’objecte reapareixerà al llarg de la seva vida i en els moments i situacions més impensats, esdevenint del totimpossible desfer-se’n de manera definitiva ―fins i tot se l’oblida deliberadament quan li ofereixen com a premi en uns Jocs Florals! Mutilada, restaurada, enlletgida, és a dir, cada vegada més grotescacom més grotesc va esdevenint el propi relat, la figureta li torna a caure a les mans una vegada i una altra, com si fos una condemna, com si realment es tractés d’un objecte màgic producte d’alguna...