Poema

Comentari del poema “Lo Pi de Formentor”
Miquel Costa i Llobera (Pollença, 1854-Ciutat de Mallorca, 1922)
Començarem parlant una mica de l’autor.
Era de família benestant, de grans propietatsrurals, va ser deixeble de Josep Lluís Pons Gallarza. A l’any 1888 s’ordenà sacerdot, però no abandonà la seva creació poètica. L’any 1906 presidí els Jocs Florals de Barcelona i va ser reconegut com amestre pels intel·lectuals del Principat més significatius de l’època. En la seva poesia modernista, podem diferenciar dos períodes. En el primer conreà una poesia de caire romàntic; l’any 1885 vapublicar el recull Poesies.
Aquest llibre conté poemes com L’arpa, la Vall, Miramar, etc. I la poesia de la que tractaré “Lo Pi de Formentor”, publicada a l’any 1875, i considerada una obra mestra de lanostra poesia romàntica.
Miquel Costa i Llobera s’inspirà per escriure aquest poema en les visions feréstegues de pins arrelats en els penya-segats de la península de Formentor (Mallorca), en unaextensa propietat familiar. Freqüentà aquells paisatges de molt jove, que li serviren d’inspiració per a bona part de la seva obra.
L’autor, a la primera estrofa, descriu un arbre tot admirant-lo, i esfa una descripció d’aquest, del qual tracta el poema; a la segona, ens diu que l’arbre no pot veure qui està enamorat d’ell, i que Déu l’ha posat en el lloc més alt on té i troba tota l’aigua quenecessita. També es fa una descripció, però en aquest cas no del pi, sinó del lloc on es troba situat; a la tercera estrofa ens diu que durant el transcurs del dia passen diferents ocells volant a propseu, també trobem el sortir del sol, etc. que fa moure les seves fulles situades a les branques. A la quarta ens explica que té molts anys de vida, i per sobreviure només necessita allò que li ofereix lamare naturalesa. En la cinquena i sisena, el poeta dona atributs divins(de perfecció)a l’arbre.
Posa a l’arbre com a ésser dominant del paisatge, on esmenta que les muntanyes on es troba situat,...