Poemes de Mercè Rodoreda

Merce Rodoreda: Obra poetica

SONETS

(Plany de Calipso)
Jo veig la teva terra nua i roent, deserta,
vora la mar en fiiria sota un penya-segat,
el teu palau de pedra com una boca oberta
i I'erm on brunz la vespa i on famejii el ramat.
Jo sóc allb que es deixa, allb que fuig i passa:
l'oreig entre les fulles, I'estel que ha desistit,
el doll que riu i plora i aquella tendra massa
delsxuclamels que aturen un instant més la nit.
T'he volgut meu per sempre, cansat de mar i onada,
segur en la meva carn, corba i me1 exaltada,
estranger que t'entornes cap a la teva mort.
Ara voldria ésser lleó que juga i mata
o l'olivera immbbil en son furor retort,
pero al pit m'agonitza un escorpí escarlata.

Els Marges, M. 1984

L'espatlla nua et lluu d'un raig de lluna encesa,
unhngel compadit resta prop teu fulgent,
en aquest mar desert com un desert d'argent
només un bleix de vent vetlla per tu, princesa.
El teu nom, com un plany, es perd de mica en mica,
serhs ben sola a dir-lo, cara al mar, dins la nit,
un sospir de ressaca te'l dura repetit,
irresistible i pur com tota tu, Nausica.
Dolc animal ferit pres en xarxa d'estrelles,
verda sang del teu cel, inútilsmeravelles
per als teus ulls que cerquen l'ombra que els ha deixat,
!'alta aurora cruel et posara en els bracos
un abisme d'enyor com un ocell cansat
dut per I'ona de sal que esborra els últims passos.

Submarina claror, nit breu, esquing de seda,
genoll fugac i somnis, neu dura de les dents,
el sol neix desesmat i et taca la m i freda,
I'alba espadada encela els bpals defallents.
Set dngelsi set roses i set estrelles blanques
vetllaran, trist amor, el teu son enllacat,
per retrobar més purs els chndids ulls que tanques
sagnant de tu suscito el dolg fantasma amat.

1 quan vindris al fons de la cova encisada
on l'aigua acerba crema I'arrel més obstinada,
el serpent adormit en el llot del meu cor,
madeixa que embullh l'ungla ardent de la ira,
pel laberint Ilacós de lainnombrable espira
ablamard els magentes i els verds pigallats d'or.

56

Textos

4

1 ara tu, només tu, l'ardua nit i la terra,
i els mots, els mots que solquen aquesta soledat;
sota un torrent de llunes el darrer cel enterra
les flors aponcellades, l'angel inviolat.
El
en
en
de

mar és fet de plors, el món dels morts respira
cada negra fulla i en cada fred estel,
els teus ullsd'espectre tremola una guspira
joventut enterca presa en un llac de fel.

O h pare que em dugueres per un camí tan tendre,
ara, sense demi, enlla del freu de cendra,
haurem d'oblidar el sol, tot el que és or i esclat.
Portaré el que fou teu en la teva val1 d'ombres
i viurem sempre més quallats pel passat
dintre el bosc delirant dels signes i dels nombres.

5

El vent neix amb el dia sobreel camp de batalla,
Judit! escolta el bleix d'aquest soldat morent
que les darreres ombres s'emporten lentament;
del cel, secret i fred, un vol de corbs davalla.
La nit deixa entre nacres un últim diamant,
un tendre riu verme11 tot l'horitzó decora
i súbit, missatger d'una pútrida aurora,
renilla, mig de I'ombra, el fer onagre errant.
Tu avances com un astre i et gires fascinada,
punyentpantera groga, d'oblit assedegada,
els peus color d'oliva coberts de llot i sang.
Tots els cintics d'un poble no et trauran de les nines
I'acer ni els ulls atbnits del teu cadiver blanc,
petita flama brusca que et consums i t'inclines.

Els Marges, 30. 19M

Per ,un camí que fuig i et mena presonera,
amb lentituds de somni, floten esparsos vels,
als salzes amargueja un glop de primaverai ploren, vora l'aigua, els rossinyols fidels.
Tornaras amb la nit, blanca nadala trista,
entre els verds moribunds i la boira naixent,
la gespa es cobrira de petals d'ametista,
als joncs i a l'argelaga hi haurh un gemec de vent.

1 amb els cabells cenyits de trevols i d'ortigues
coronaras de flames subtilment enemigues
la juvenil follia dels amants innocents,
perduda i retrobada per...