Poesia Catalana: A La Vora Del Mar

A la vora de la mar
n'hi ha una donzella,
que en brodava un mocador
que és per la reina.

Quan en fou a mig brodar
li manca seda;
gira els ulls envers la mar
veu una vela.

Veu venir ungalió
tot vora terra,
en veu venir un mariner
que una nau mena.

–Mariner, bon mariner,
que en porteu seda?
–De quin color la voleu,
blanca o vermella ?

-Vermelleta la vull jo,
que ésmillor seda;
vermelleta la vull jo,
que és per la reina.

Pugeu a dalt de la nau
triareu d'ella.
–Ai no! No hi puc pujar
no tinc moneda.


El meu pare té les claus
de l'arquimesa.
–No quedeuper Diners, no,
gentil donzella.

No quedeu per diners no,
gentil donzella.
No quedeu per diners, no,
prou fio d'ella.

La donzella entra a la nau,
tria la seda.
Mentre va mercadejant
lanau pren vela.

Mar endins amb el botí
prompte navega.
Mariné es posa a cantar
cançons novelles.

Amb el cant del mariner
s'ha dormideta,
i amb el sorrol de la mar
ella es desperta.

Quanella s'ha despertat
ja no veu terra,
la nau és en alta mar,
pel mar navega.


–Mariner, bon mariner,
torneu-me a terra,
perquè els aires de la mar
me'n donen pena.

-Això si que no ho faré,que heu de ser meva;
set anys que vaig pel mar
per vos donzella.

Cent llegües dins de la mar
lluny de la terra.
De tres germanes que som,
sóc la més bella.

L'una porta vestit d'or,l'altre de seda,
i jo pobreta de mi,
de sargil negre.

L'una es casada amb un duc,
l'altra és princesa,
i jo pobreta de mi,
sóc marinera.

-No sou marinera, no,
que en sereu reina,
que sóc elfill del rei
de l'Anglaterra.


Fitxa tècnica

Títol: Lo Mariner [“A la vora de la mar…”]

Autor: És una cançó popular de la qual es desconeix l’autor.

Tema: És una cançó de temàticaamorosa (de fet és una balada), encara que el mariner la rapti.

Època i corrent: No se’n coneix ben bé l’origen, tot i que es creu que va sorgir als segles XVI-XVII. Situaríem l’obra dins del Barroc....