Poesia de postguerra

LITERATURA. TEMA 4

Descriu les tendències més rellevants de la poesia en el període que va des de la postguerra fins a finals dels anys 70.
Durant la postguerra (1939-1970)- època marcada per ladictadura franquista- la poesia, que representà l’essència del nacionalisme, seguí bàsicament les següents tendències:
1. La poesia simbolista (finals dels 40 –dècada dels 50): és una poesiaexistencialista marcada pel malestar i l’angoixa. Els símbols no remeten al sentit concret dels mots, sinó a les seues connotacions. El simbolisme evolucionà cap a la “poesia pura”, en un procés cap al’expressió nua dels conceptes, que donaren lloc a una poesia molt difícil d’entendre pel seu grau d’abstracció. Des de l’exili es publicaren dues obres clau Nabí (1941. Buenos Aires), de Josep Carner iElegies de Bierville 1943) de Carles Riba. Va ser aquest autor qui esdevingué un punt de referència per als escriptors joves i per a la cultura catalana, que tractava de sobreviure en un context deprohibicions. Riba representava els valors de rigor moral, d’exigència literària i de fe en la cultura, que havien de ser els fonaments per redreçar el país. Tenim d’altres autors com Salvador Espriu oJoan Vinyoli.
2. Poesia d’avantguarda, sobretot surrealista(finals dels 40 –dècada dels 50): . És una poesia rupturista amb les concepcions literàries i amb el llenguatge tradicional. Representantsd’aquesta poesia són Josep Palau i Fabre i Josep Vicenç Foix.
3. Poesia realista ( anys 60), amb la menor pressió de la censura comença a conrear-se una poesia de denúncia social o protesta social,que es basava en els plantejaments marxistes d’intel·lectuals escriptors com B. Brecht, i que reivindicava la participació de la literatura en la lluita per l’alliberament individual i social del’ésser humà. El llenguatge d’aquest tipus de poesia és senzill i planer per facilitar la comunicació amb el lector. Aquesta poesia sorgeix pel context políticosocial de la postguerra i per la...