Poesia De Postguerra

Descriu les tendències més rellevants de la poesia en el període que va des de la postguerra fins a finals dels anys 70.

Durant el període de postguerra la poesia esdevindrà el gènererepresentatiu de les essències nacionals. L'exili va ser, en aquesta primera etapa, la vessant més important, dinàmica i creativa de la literatura catalana.

És precisament a l'exili americà on espubliquen els dos llibres de poemes més importants de la immediata postguerra: Nabí, de Josep Carner (1941) i Elegies de Bierville, de Carles Riba (1943). En ambdós casos, es perpetua el codi postsimbolistaheretat del noucentisme.
El poeta simbolista i existencialista de la dècada dels 50 tractava de suggerir la realitat a través de l'evocació simbòlica, distanciat de la realitat immediata ireflexionant sobre el dolor, la mort i l’absurd del món i de la vida. En les seues obres predominava la metàfora, el símbol i el rigor formal.
Paral·lelament a aquesta línia, n’hi ha una altra entorn deJosep Vicenç Foix que reivindica la ruptura formal i lingüística i l’experimentalisme de les avantguardes.
Als anys 60, la menor pressió de la censura hi fa possible l'aparició d'una literatura decaràcter més realista i de compromís polític que s’enfrontarà a l’estètica de tradició simbolista. Reflexionaran sobre l’experiència real i compartida, el llenguatge serà directe i fins i totcol·loquial, el receptor, universal i l’heroi, anònim. És l’anomenat realisme històric o social i els seus màxims representants seran Pere Quart amb el llibre Vacances pagades (1960) i Salvador Espriu amb laPell de Brau (1960), sense oblidar autors de renom com ara Miquel Martí i Pol amb obres com La fàbrica (1972). A les obres d'Espriu i Quart se sumen les d'autors valencians com Lluís Alpera o VicentAndrés Estellés, Llibre de meravelles (1971).
En sintonia amb la poesia realista, la “nova cançó” es convertí en un fenomen de masses. Tingué com a objectiu recuperar l'ús públic de l'idioma a...