Poesia trobadoresca 3r eso

LA POESIA TROBADORESCA
1. Penetració de la poesia trobadoresca als països catalans:

A partir del s. XIII, la llengua parlada a Catalunya, ja no devia ser el llatí, sinó el català. Això vol dir, què, des de les hores ja havia d’existir automàticament una literatura popular Catalana, perquè la gent sempre adequa les formes literàries tradicional (rondalles, cançons, etc.) a la seva manera deparlar. Malgrat tot, la consciència de parlar una llengua diferent del llatí no apareixerà fins més tard.
Aquesta literatura popular, però, no s’ha conservat, ja que no era escrita, sinó oral. L’aparició de la literatura culta és més tardana, perquè aquesta es continuava fent en llatí, que era la llengua de cultura.
Per aquesta raó, els primers textos escrits en llengua catalana no sónliteraris, sinó que tenen una funció pràctica (fer entenedor un text en llatí). Aquest és el cas d’una traducció del Fòrum iudicum , codi de lleis visigòtiques feta durant la primera meitat del s. XII.
El mateix caràcter pràctic tenen les homilies d’Organyà de finals del s. XII que són un fragment d’un llibre de sermons amb explicacions i comentaris de l’evangeli.
La consolidació del Català com allengua, va comportar l’aparició de les primeres mostres de Lírica culta, tot i que eren fetes en llengua occitana i provençal.
* Lírica popular: de contingut divers (amorós, feines del camp, etc.). És transmetia exclusivament per via oral. Era conreada per les classes mes senzilles (camperols, pastors) i per aquesta raó només era en llengua catalana.
* Lírica culta: seguia el model trobadorescoriginari d’Occitània, el qual reflectia la mentalitat feudal per mitjà de dos temes fonamentals: l’amor i la guerra. La lírica trobadoresca dels territoris catalans era feta en llengua occitana i provençal.
Aquesta poesia nascuda a mitjans del s. XII a les corts feudals d’Occitània (el sud de l’actual estat francès) va construir l’origen de la poesia cultura, que no s’expressarà plenament encatalà, fins el s. XV. L’Occità o provençal era la llengua que feia servir aquesta lírica i gaudia d’un gran prestigi en el món cultural, europeu. Les causes per les quals l’Occità va ser adoptat en els territoris catalans com a vehicle d’expressió de la lírica culta van ser:
* El gran prestigi que tenia la poesia trobadoresca arreu d’europea.
* La proximitat geogràfica, que va afavorir lesrelacions polítiques, cultes i econòmiques entre Occitània i els comptats catalans.
* La similitud de les llengües catalana i occitana, que va afavorir l’ús d’aquesta darrera per part dels trobadors catalans.
* En definitiva, la situació lingüística durant els s. XII – XIII a les terres catalanes reflectia la puixança de les llengües romàniques que de mica en mica s’anaven introduint enl’àmbit cultural avanç reservat exclusivament.
2- Els trobadors. Vides i racons. Estils
Els trobadors es coneixen uns 350 trobadors de procedència social, molt diversa, des d’alguns personatges de la noblesa com el català Guerau de Cabrera fins arribar a trobadors famosíssims d’origen humil, com era el cas de Mar cabrú, que començà com a joglar.
Evidentment, per alguns trobadors la seva tascaliterària era simplement un ornament de la seva personalitat, de vegades una arma política, en canvi per altres era una professió de la qual vivien. Malgrat aquestes diferències socials hi havia la tendència a considerar-se entre ells com a iguals per tal com compartien una mateixa activitat, encara que fos conscients del lloc que cadascun d’ells ocupava en la jerarquitzada societat de l’època. Toti així, el fet de ser trobador suposava un prestigi que feia que se’ls permetés aconsellar grans senyors i gaudir d’una confiança que en altres circumstàncies no havien tingut.
L’ofici del trobador fou especialment ven considerat durant el s.XII, però ja al segle següent alguns trobadors es queixaven de la manca de prestigi que tenien, del fet que no eren acollits com anteriorment a totes les...