Poesia trobadoresca

POESIA TROBADORESCA:
A la fi del segle XI naix al sud de França la primera manifestació literària culta en una llengua romànica: la poesia trobadoresca, escrita en provençal. Des de mitjan segle XII, el provençal és la llengua utilitzada a Catalunya per a la lírica culta, mentre que la prosa és escrita en català. Les causes que expliquen que els poetes utilitzin el provençal són diverses: laproximitat geogràfica, els lligams polítics que hi havia entre Catalunya i Provença, la semblança de totes dues llengües i el prestigi de la lírica trobadoresca.


TROBADORS CATALANS:
Hi ha diverses raons per les quals s'inclou l'estudi dels trobadors dintre de la història de la literatura catalana malgrat que són poetes que escriuen en una llengua que no era la pròpia de Catalunya: Lapoètica dels trobadors, que sorgeix al sud de França a finals del segle XI, afecta també Catalunya i el nord d'Itàlia conformant una literatura d'una unitat notable, en un moment, a més, en què les diferències entre el provençal, la llengua de la poesia trobadoresca, i el català eren relativament poc importants. Ja en la plenitud de la seva producció literària -segle XIV i part del segle XV- aCatalunya, un mateix escriptor feia servir el provençal, si és vol cada vegada més catalanitzat, en la seva obra poètica i el català en la prosa. Aquesta situació perviu fins Ausiàs March -primera meitat del segle XV-. Per últim, la tradició literària dels trobadors encara té vigència en part de la poesia dels segle XX, tant pel que fa als aspectes formals com de contingut i és, sense dubte,una de les bases més importants de la lírica catalana.
La poesia trobadoresca es manifesta sobretot en els segles XII i XIII en el territori que, comprèn Occitània, Catalunya i el nord d'Itàlia i s'escriu en llengua provençal.
Es coneixen uns 350 trobadors de procedència social molt diversa. Hi ha pocs casos de trobadors que eren dones, sempre de la noblesa. Evidentment, per algunstrobadors la seva tasca literària, sovint escassa, era simplement un ornament de la seva personalitat, de vegades una arma política, en canvi per altres era una professió de la qual vivien. Malgrat aquestes diferències socials hi havia la tendència a considerar-se entre ells com a iguals per tal com compartien una mateixa activitat, encara que fos amb finalitats diferents; això no vol dir, és clar,que no fossin conscients del lloc que cadascun d'ells ocupava en la jerarquitzada societat de l'època. Tot i així, el fet de ser trobador suposava un prestigi que feia que se'ls permetés aconsellar grans senyors i gaudir d'una confiança que en altres circumstàncies no haurien tingut
En general tots tenien una bona formació. Cal pensar que estaven subjectes a crear paraules i música. Eltrobador treballava molt lentament, no solia fer normalment més de deu poemes a l'any. Tenien coneixements dels tractats de poètica llatins i de composició musical i també seguien els tractats sobre la llengua i l'art de trobar que anaren apareixent en el seu temps. Entre aquests documents podem esmentar Razos de trobar, de principis del segle XIII, de Ramon Vidal de Besalú entre altres escrits enoccità i ja a finals del segle XIV i durant el segle XV començaren a aparèixer els primers tractats destinats als poetes en llengua catalana, entre els quals destaquen el Torcimany de Lluís d'Averçó i el Llibre de Concordances (1371?) de Jaume March (oncle d'Ausiàs March).





Els joglars:
Persones que recitaven o cantaven les composicions dels trobadors.
Podríem dir que eltrobador era l'autor i el joglar l'interpret. Hi havia joglars que realitzaven activitats molt diverses, des de cantar els temes dels trobadors a fer jocs de mans, acrobàcies, etc.,. Més tard, alguns s'especialitzaren en una sola activitat. Aquells per als quals el més important era la transmissió d'un text, els anomenem els joglars de gestes i els joglars de lírica.
De vegades un joglar podia...