Poesia Trobadoresca

LA POESIA TROBADORESCA
RAMON LLULL
La poesia trobadoresca va néixer a les corts aristocràtiques occitanes durant el segle XI, encara que va florir
en el segle XII. La llengua que utilitzava era l'occità, ja que era una llengua important i s'utilitzava a la zona
sud de França.
La literatura trobadoresca exposava un concepte d'amor cortès que reflectia els estaments de l'època. El poetaconqueria el cor de la dama, el nom de la qual era cobert per una senhal per evitar al gilós, marit, i els
lausengiers (envejosos) amics del marit que denunciaven la relació entre els dos personatges.
Hi havia diferents gèneres depenent de:
• La versificació:
♦ Balada: La balada és un gènere trobadoresc. Com indica el seu nom, tenia per finalitat de ser
ballada. El seu esquema mètric solia ser elsegüent: refrany −un apariat− A A ( les lletres
majúscules indiquen la intervenció del cor, les minúscules corresponen al solista ), tres versos
del solista amb un vers del refrany b A b a, refrany A A
♦ Dansa: La dansa és un gènere trobadoresc, emparentada amb els nostres goigs. Normalment
està formada per algunes estrofes de vuit versos i abans i després un refrany de quatre versos
o bédesprés una tornada amb rima habitualment igual a la de quatre versos de l'estrofa
anterior.
• Gèneres condicionats pel contingut
♦ Cançó: Els trobadors expressaven els seus sentiments a través de la composició que es
denomina cançó (canso). El seu tema central i gairebé exclusiu és l'amor: l'amor cortès ( o
fin'amor) que participa dels aspectes socials i espirituals de l'època medieval. Aixíl'amor té el
mateix significat que als nostres dies, però també cal afegir−li'n un altre, que és el d'aliança
(pacte, favor), és a dir, que el trobador intentarà aconseguir a través de la seva relació algun
tipus de tracte beneficiós en l'aspecte material.
♦ Sirventès: Un sirventès és un estil trobadoresc condicionat pel contingut. Després de la cançó
és el gènere més estès. S'anomena aixíperquè se servia de la melodia, d'una cançó perquè fos
fàcilment recordada per tothom ja que la gent coneixia la música i només li calia aprendre la
lletra.
El sirventès és una poesia moralitzadora, d'atac personal, d'atac o propaganda política, de reprensió dels
costums, etc. Les variants més importants són les següents:
◊ Sirventès moral: Critica mals costums o abusos de determinats estamentssocials,
dóna preceptes de comportament, critica la degeneració dels costums dels cavallers.
◊ Sirventès personal: Es tracta d'un atac i una sàtira contra persones odiades pel
trobador.
◊ Sirventès polític: El trobador es converteix en portaveu d'un país, un senyor o una
política que defensa al mateix temps que ataca el país, el senyor o la política
contrària.
◊ Sirventès literari: Es tractade manifestos, exposició de gustos literaris, critiques
contra la manera de fer de determinat trobador.
• Plany: Un plany és un estil trobadoresc que és una lamentació fúnebre que plora la mort d'un amic, un
personatge famós, etc. Teòricament també es podia fer un plany per la pèrdua o destrucció d'una
1

ciutat a causa de la guerra, però no es conserva cap plany (planh) d'aquestamodalitat. El plany sol
tenir la següent estructura temàtica:
♦ Invitació al plany.
♦ Llinatge del difunt.
♦ Enumeració de les terres o persones entristides per la seva mort.
♦ Elogi de les virtuts del difunt que el trobador molt sovint diu que desapareixeran amb el mort.
( Aquest sol ser el motiu principal).
♦ Oració per demanar la salvació de l'ànima del difunt.
♦ Dolor produït per la seva mort.• Alba: Una alba és un estil trobadoresc que descriu el disgust dels amants, que havent passat la nit
junts, han de separar−se al matí per por a ser sorpresos pel marit (gilós) o els lauzengiers. Intervé
també en aquesta composició el personatge del gaita (guaita) que és l'amic que ha romàs vigilant i que
s'encarrega d'avisar que, en fer−se clar, ha arribat l'hora de la separació − de...