Poesia Valenciana

5.-LA POESIA DE POSTGUERRA
Tendéncies:
1.-Poesia de tradició simbolista, continuadora d'un estil ja conreat en el primer terç del segle. Bartomeu Rosselló-Pòrcel.
2.-Poesia de tradició avantguardista.
Josep Palau i Fabre.
3.-Poesia de tradició realista, a partir de la década dels seixanta, sovint acompanyada d'un compromís civil o social.
Miquel Martí i Pol.

5.1.-La poesia de tradiciósimbolista.
Bartomeu Rosselló-Pòrcel
Obra curta, peró de gran qualitat. El primer llibre és Nou poemes, al qual pertany un dels sonets més coneguts. En Quadern de sonets utilitza motius de la poesia barroca, també motius emprats pels poetes postsimbolistes. Imitació de foc, llibre més agosarat, cançó popular.

Rosa Leveroni
Contribuí a la difusió clandestina de les Elegies de Bierville. Lapoesia de Leveroni és una lírica intel·lectualitzada, amb poques concessions de la retórica superficial. Temes: l'amor, el pas del temps i l'evocació de paisatges. Epigrames i cançons, Preséncia i record.

Màrius Torres
La seua obra poética va ser editada pòstuament a Mèxic el 1974 amb el títol de Poesies. Mostra la problemática personal, presència obsessiva de la mort i la preocupació pel rigorformal. Temes: la música, l'amor, la mort i el món de la natura. També la realitat social i histórica que l'envolta, La ciutat llunyana.

Joan Vinyoli
La seua producció poética pot dividirse en dues etapes. La primera, en la qual és fidel als mestratges de Riba i Rilke, destaca Les hores trobades, amb la temática del pas del temps. La segona etapa, la de maduressa i coincideix amb el moment demáxim reconeixement públic, Tot és ara i res, Ara que és tard que tracten soobre el tema de la caducitat de les coses i el record dels dies perduts.

5.2.-La poesia de tradició avantguardista.
Josep Palau i Fabre
Escriptor de teatre, narrativa i diverses biografies sobre Picasso, destaca com a poeta. La seua concepció de la poesia el fa un poc atípic en el panorama de la poesia catalana depostguerra, tradició avantguardista, sobretot surrealista.
Un tret característic és la provocació, com ara en la incorporació de temes insòlits o en el bandejament dels temes clàssics utilitzats dels poetes de tradició simbolista. El llibre més conegut és Poemes de l'Alquimista.

Joan Brossa
Ha estat el poeta avntguardista per antonomàsia. Quatre etapes:
1.-El neosurrealisme. Anys quaranta,Brossa adoptà les tècniques surrealistes per expressar lliurement el subconscient. La bola i l'escarabat.
2.-La quotidianitat i el compromìs polític. Una poesia més lligada a la realitat. Em va fer Joan Brossa, poemes prossaics molt breus, plens d'humor i de denúncia política. A obres posteriors el compromís polític s'accentua i utilitza com a eixos temàtics la denúncia de la violència i l'opressiò,i la defensa de la solidaritat.
3.-La conceptualització. Poesia caracteritzada pel sintetisme i la recerca de l'esséncia de les coses. El portarà a la poesia visual i a l'experimentació amb nous llenguatges. També continuarà produint poemes curts de caràcter lúdic, breu i sorprenent. Roda de llibres, recull de poemes que són documents quotidians de l'entorn social.
4.-L'obra plástica. A l'últimaetapa, Brossa multiplica la seua obra plástica i s'allunya de la literatura, encara que continua provant formes métriques noves, com ara la sextina.
5.3.-La poesia de tradició realista
Pere Quart
Pseudónim amb què Joan Oliver signarà la seua producció poètica. Quatre caracterìstiques:
-la correcció estilística i la recerca de les capacitats de l'idioma.
-la concreció.
-l'humor.-l'expressió de la história personal i col·lectiva.
Etapes:
1.-Anys trenta, humor sorneguer i irónic. Les decapitacions ja mostra característiques de l'obra posterior.
2.-Anys quaranta i cinquanta, l'época de l'exili i del retorn en plena postguerra, pel lirisme i pel pessimisme, Terra de naufragis.
3.-Década dels seixanta, renaix l'esperança i Joan Oliver incrementa el seu compromís polític. Vacances...