Poesia

Narcís Comadira i Moragriega (Girona, 1942) és un poeta, compositor i pintor català. La seva poètica és de factura més aviat clàssica, de temàticacontemplativa i un punt de vista de vegades irònic.

Com a pintor, entén la seva obra com una extensió de la poesia.[1] Els seus primers treballs mostraven referènciesdel surrealisme i el pop, així com del seu mestre Domènec Fita. A finals dels anys 70 va abandonar la figura per començar a representar la natura il'arquitectura, especialitzant-se en un paisatgisme molt personal i marcat pel realisme, que en els seus últims treballs està portant cap a una síntesi del mateix, oncada cop apareixen menys elements a les seves obres.
El 2003, coincidint amb el primer dia d'estiu, la Fundació Josep Pla va inaugurar una nova proposta derelectura de l'obra de l'escriptor de Palafrugell amb l'exposició El temps que fuig, que posava en relació uns fragments de l'obra periodística i gràfica de l'autorcontemporani Narcís Comadira, i el llibre Les hores de Josep Pla que feia cinquanta anys havia sigut presentat per un altre poeta, Salvador Espriu.L'exposició convidava a assaborir l'obra de Comadira i Pla, a percebre divergències, coincidències, valoracions oposades o nostàlgies compartides.

Premis:
1986 PremiCrítica Serra d'Or de poesia per Enigma
1990 Premi de la Crítica de poesia catalana per En quarantena
1992 Lletra d'Or per En quarantena
1992 Premi CríticaSerra d'Or de Teatre per La vida perdurable
2005 Premi Crítica Serra d'Or de traducció poètica per Cants de Giacomo Leopardi
2013 Creu de Sant Jordi.