Poesía Catalana

Els núvols en garlandes lluint tornassolats avancen cap al sol amb fines cerimònies petjant de l’hemisferi safirs i calcedònies com belles dames i galants aparellats. Les damesamb les testes discretament nevades, les cares purpurines, els ulls enriolats i els braços emergint demànegues folgades. Els cavallers, amb blanques perruques enquadratsi amb les casaques pàl•lides i amb mitges d’alba seda. Un devessall trepitgen de riques flors de lis. I el solenorgullit, amb complaença freda, olímpic atravessa com un segon Lluís XIV, amb la casaca de ric setí vermella i amb el gran ceptre d’or per única parella.Els nú vols en gar lan des llu int tor nas so lats a van cen cap al sol amb fi nes ce ri mònies pet jant de l’he mis fe ri sa firs i cal ce do nies com bel les da mes i gal ants a pa rel lats.Les da mes amb les tes tes disc re ta ment ne va des, les ca res pur pur i nes, els ulls en rio lats i els braç os e mergint de mà ne gues fol ga des. Els ca val lers, amb blan ques per ru ques en quad ratsi amb ca sa ques pà l•li des i amb mit ges d’al ba se da. Un de ves sall tre pit gen de ri ques flors de lis....