Poetes Catalans

Joan Salvat-Papasseit (Barcelona, 1894-1924). Conegut sobretot com a poeta, és autor també d'articles, de manifestos i d'Altres Proses de caire polític i social. La Seva obra és marcada per l'inconformisme, l'idealisme i l'ombra d'1 mort precoç. Els Seus poemes, que tinença influències avantguardistes però també tradicionals, evolucionen des de Poemes en ondes hertzianes (1919) passant per Lagesta dels estels (1922) i culminant AMB l'entusiasme vital del poeta a El poema de la rosa als llavis (1923 ). Mor de tuberculosi el 1924. La ciutat de Barcelona el recordat AMB un monument al Moll de la Fusta, al peu del qual hi ha reproduït el poema "Nocturn per a acordió", que fa referència a l'època en què l'autor va fertilit-hi de Vigilant nocturn . La Seva obra poètica ha Estat profusamentdifosa al gran public, sobretot a partir de les musicacions i recitacions de Lluís Llach, Ovidi Montllor, Guillermina Motta, Ramon Muntaner, Xavier Ribalta, Joan Manuel Serrat i Rafel Subirachs, entre d'Conselleria.

Josep Maria de Sagarra (Barcelona, 1894-1961). Dramaturg, periodista, novel·lista, memorialista, traductor i, per Damunt de tot, un poeta. La utilització d'una llengua viva i rica,l'Ús de recursos retòrics d'una gran plasticitat, i sobretot, la intenció de distreure o commoure el lector o l'espectador, el connecten AMB el públic i el lector popular i és recompensat AMB èxits teatrals clamorosos, com La corona d'espines (1930), L'Hostal de la Glòria (1931), El Cafè de la Marina (1933) o La Rambla de les floristes (1935). Al camp de la poesia cal destacar Cançons de rem i devela (1923), El comte Arnau (1928) i El poema de Nadal (1931). La novel· la Vida privada (1932) és considerada la novel·la emblemàtica de Barcelona. Col · labora AMB assiduïtat a la premsa i aplega Algunes d'aquestes col · laboracions en dos Volums: Cafè, copa i puro (1929) i L'aperititu (1937). El 1938 s'estableix a França on és dedica, fonamentalment, a la traducció de la Divina Comèdia. El 1940,de retorn a Catalunya, s'incorpora a la vida literària clandestina i, AMB l'Ajut d'uns quants Mecenes, enllesteix la traducció de Dante, tradueix el teatre de Shakespeare i escriu unes amenes i extenses Memòries (1954). Una bona part de les Seves obres és tradueixen a Diverses llengües i Algunes és duen al cinema i la televisió.

Carles Riba (Barcelona, 1893-1959). Poeta, narrador, CRÍTICliterari, traductor i Acadèmic. La Seva producció lírica Compta, entre d'Altres, AMB el Primer llibre d'Estances (1919), el Segon llibre d'Estances (1930), Tres suites (1937), Elegies de Bierville (1943), Salvatge cor i Esbós de 3 oratoris (1953). Exerceix de Catedràtic de Grec i és Membre de l'Institut d'Estudis Catalans i vicepresident de la primera Institució de les Lletres Catalanes, de l'època de laRepública. S'exilia el 1939 a causa de la guerra civil espanyola. A l'exili francès, i també a Barcelona d'ençà del SEU retorn el 1943, tradueix autors clàssics per a la Fundació Bernat Metge, de la qual dalt a ser director. Forçadament allunyat de la vida pública, esdevé el mestre de les Noves Generacions. De la Seva tasca com a traductor cal esmentar l'Odissea d'Homer i, també, obres d'Èsquil,Hölderlin, Kavafis, Plutarc, Poe, Rilke i Sòfocles, entre d'Conselleria. Les lletres catalans el recorden AMB 1 premi de poesia que porta el
SEU nom.

Clementina Arderiu i Voltas (Barcelona, 1889-1976) Poeta. La crítica la situació Dins la poesia postsimbolista, Moviment que neix cap al 1915 per a renovar la pràctica noucentista. L'any 1913 és inclosa a l'Antologia de poetes catalans d'avuide L'Avenç. Comença així a donar a Conèixer una poesia de la qual Maria Mercè Marçal, potser la veu crítica que més i Millor S'ha acostat a la Seva obra, va dir que ENS seduïa "quan Parlava a contraclaror". El 1916 és Casa amb el poeta Carles Riba, però la Seva poesia sembla més propera a un Altre dels Grans Noms de l'època, Josep Carner. El primer llibre publicat va ser Cançons i elegies...