política lingüística del valencià




EL PAÍS VALENCIÀ
LA SITUACIÓ SOCIOLINGÜÍSTICA ALS TERRITORIS DE LLENGUA CATALANA





1. DADES GENERALS SOBRE LA COMUNITAT LINGÜÍSTICA

La Comunitat Valenciana es troba a la costa est de la Península Ibèrica. Limita al nord amb Catalunya i Aragó, a l’oest amb Castella-La Manxa, al sud amb Múrcia i a l’est amb el mar Mediterrani. La superfície total de la regió és de 22.291 km2.El Valencià és la denominació històrica, tradicional i estatutària que rep la llengua a la Comunitat Valenciana. Constitueix, una entitat lingüística pròpia que resulta ser una de les principals variants dialectals de l’ idioma català, juntament amb el català central i el català balear. No obstant això, la gran majoria dels valencians (el 64,4%) considera al valencià una llengua diferent segonsl'últim estudi del CIS.
Al parlar del predomini lingüístic a la Comunitat Valenciana, existeixen municipis i comarques de predomini lingüístic valencià i municipis i comarques de predomini lingüístic castellà. La llei d’Ús i Ensenyament del valencià és la norma que regula quins municipis es determinen (per raons històriques i de l'ús de la llengua) com d'un predomini lingüístic o altre. Ladelimitació de la zona valencianoparlant coincideix exactament amb l’enumeració de les localitats realitzades per l’acadèmic Manuel Sanchis Guarner. 


2. HISTÒRIA DE LA LLENGUA

El català va ser implantat al País Valencià pels colons catalans que s'establiren en aquest territori arran de la Conquesta feudal, duta a terme per Jaume I el Conqueridor al segle XIII. Aquests colons procedien detotes les regions de Catalunya, i el fet que foren mínimament superiors en nombre als colons aragonesos explica que es parle català a la major part del País Valencià. A les comarques més properes a Aragó, per contra, una mínima superioritat del nombre de colons aragonesos va fer que el castellà fora la llengua predominant. Una nova repoblació al segle XVII, després de l'expulsió dels moriscos imajoritàriament amb castellans, va definir de parla castellana a la resta de comarques de l'interior que encara hui la parlen.
Al segle XV, València va conèixer l’apogeu del seu esplendor cultural i lingüístic, i donà importants escriptors a la cultura catalana, aquest segle, passà a la història com el més gloriós per a la història de la literatura catalana
Durant elssegles XVI i XVII el català continuarà essent la llengua d'ús popular a tots els nivells: en la relació familiar, a l'església, a l'administració, a l'escola, en els llibres tècnics i d'història, etc. No obstant això, molts estudiosos es refereixen als segles XVI, XVII i XVIII de la cultura catalana amb el terme de "decadència". El castellà s'anirà introduint a la catalanofonia. Els fets que acceleren la presència del castellà enels territoris de llengua catalana foren:
1. La influència de la cort castellana. Els Trastàmara castellans havien respectat l'ús del català i aquest no se'n ressentí fins que Ferran II d'Aragó i Isabel I de Castella es casaren i els Països Catalans quedaren lligats al projecte de monarquia hispànica gestada pels Reis Catòlics (1479-1516). Fruit de la castellanització de la cort, l'aristocràciacatalana es va anar castellanitzant.
2. L'any 1700 esclata una guerra entre els partidaris de l'arxiduc Carles d'Àustria i els de Felip d'Anjou, de la dinastia absolutista dels Borbons. La Corona d'Aragó es posicionà a favor de l'arxiduc, que acabà derrotat. Les conseqüències per al català foren terribles, ja que el nou sobirà, Felip V, promulgà els coneguts Decrets de Nova Planta, segons elsquals el català deixava d'ésser llengua oficial, se suprimien els drets i les institucions forals, es produïa una castellanització de l'administració pública, es canviava la toponímia i es prohibia l'ús del català a l'escola, als tribunals civils i eclesiàstics, als llibres de comptabilitat empresarial, al teatre, etc.
3. L'esplendor de la literatura castellana. Alguns escriptors catalans,...