Política para amador, f. sabater

Política para Amador
Savater defineix l’home com un ésser social. Els homes no vivim aïllats i solitari, sinó que vivim junts en societat.
Les societats primitives eren organitzacions petites, on tothom era gairebé igual, no tenien propietats i tenien pocs conflictes. Però a mida que les societats es fan més grans, es fan més complexes i amb més conflictes que s’han de resoldre.
L’actitudpolítica busca la coordinació, els acords amb els altres, l’organització entre molts del que afecta a molts. És imprescindible convèncer els altres o deixar-se convèncer. És imprescindible arribar a acords.
Amb aquests acords també s’ha d’establir alguna forma de govern que s’encarregui de les infraestructures i organitzacions necessàries.
Les lleis i les imposicions de la societat són convencionsinventades per l’home. Amb l’ús de la raó l’home estableix lleis que acceptem voluntàriament, però que poden ser modificades o abolides per un nou acord entre els homes. L’home ha de sobreviure, però també intenta viure millor i millorar la societat.
Per millorar la societat, l’home inventa, transforma, fa invents organitzatius, però també pot sublevar-se, desobeir i rebutjar les normesestablertes.
La política no és més que el conjunt de les raons per obeir i de les raons per desobeir. S’ocupa de minimitzar els conflictes, canalitzar-los, e impedeix que creixin i que arribin a convertir-se en un càncer per al grup social.
Estic d’acord amb aquest argument, crec que la política és la manera d’organitzar la vida de les persones en societat, però també crec que és el mitja per canviar lescoses, els convencionalismes establerts, etc. Els canvis s’han de fer de manera coordinada i, fins i tot la desobediència, ha de ser organitzada, racional, i amb uns objectius clars. Portar la contrària perquè sí no aporta res positiu a la societat, però portar la contrària per millorar les coses és positiu per tothom.
La idea que el conflicte i l’enfrontament d’interessos entre els individus ésinseparable de la vida en companyia dels altres.
L’ideal anarquista és molt maco, però utòpic. Els homes tenen interessos comuns, i això els uneix, però també els separa. El conflicte es genera quan alguns volen el que tenen els altres.
Per això és necessari inventar artificis que impedeixin que la sang arribi al riu, són necessàries persones o institucions a qui tothom obeeixi i que facin demediadors en les disputes i, que amb el seu arbitratge o coacció, si es necessari, posin fi a les disputes per tal de resoldre els conflictes de forma pacífica.
Però també és molt necessari que aquestes persones i aquestes institucions siguin subjectes de llei, per tenir seguretat i per impedir que acabin tiranitzant la societat (en nom de l’interès general) a la seva voluntat.

Quins elements“perillosos” per a l’exercici de la política identifica Savater?
Hi esteu d’acord?
Els enemics més perillosos de lo social són els que creuen en lo social més que ningú, els que converteixen els seus afanys socials en passions, els que volen col•lectivitzar-lo tot, els que volen que tots anem a una, volen convertir tothom en iguals encara que sigui per la força.
Les lleis no estan per esclavitzar,sinó per encaminar la vida dels ciutadans cap a la llibertat, aquesta gent totalitarista sempre acaba limitant les llibertats individuals, ja que aquestes són un perill per als seus objectius unificadors.
Un altre enemic són els desequilibris que es poden donar en la contraposició entre individu i Estat i, a vegades, per fugir d’un es cau en l’altre.
Quan predomina excessivament l’individu,l’harmonia del conjunt social es pot trencar, ningú es preocupa per mantenir les coses comuns, els individus millor dotats s’aprofiten dels més febles i no reconeixen cap obligació de solidaritat, els individus estan desvalguts i no hi ha una instància comunitària a la que demanar protecció.
Però quan és l’Estat el que predomina, els individus perden capacitat d’iniciativa, les discrepàncies no...