polas

Al principi jo no sabia dur el disc amb el pal, però amb pràctica es fá tot.

Jo lluia el nombre 38 que ara es el meu nombre preferit. En el meu primer partir vaig ficar un gol impresionant.
Quanel meus patins em quedaren petits anàrem a comprar-ne uns al Corte-Ingles, però al cap de cinc dies es varen rompre. Anarem a una tenda anomenada ROLL-AND-ROLL. És una tenda de patinatge. I entriarem uns negres i blancs.
He de dir que vaig repetiir el curs de sisé per alguns problemes que vaig tenir. Sempre he pensat que aquella etàpa em va fer canviar bastant, ja que havia vist el que erahaver de fer un pas enrrere a la vida, per donar-ne un cap endevant. Aquell any tot anava be, la veritat era que em sentia estrany. Tothom era major que jo, pero una altra vegada el mon em va volertornar a unir amb el meu amic Gabriel, anàvem junts a classe ja que ell va repetir quart de primari. Ell fou l'unic amic que coneixia al col-legi.
Amb dotze anys vaig trebalar al pati i em vaig fer unesquinze al turmell. Aquella va ser la primera vegada que vaig dur una cama així. Jo mai em havia llastimat algun peu, ni ninguna cama. Em va costar a cosumar-me a anar amb una cama amb una venda quenotava que es aferrava.
El dia de llevar la venda, em vaig fer una depilació. Ja que aquella venda es havia d'aferrar ben fort a la pell, va ser molt de dolor el que vaig sentir, pero era agontable.Quan vaig començar la eso amb tretze anys, a un partit de hòky, em vaig fer mal, i no l'ji vaig donar importància. Em donaren al rendón d'akiles amb el pal. Uns dies després, quan feiem les provesd'educació fisica. La cama s'em va dormir i vaig caure. Aquell tenddó em feia moltissim de mal, i vaig anar al Hòspital, com us podeu imaginar jo m'el havia tornat a rompre, i em digueren que si ambtan poc temps m'el tornava a rompre s'ignificava que no sellava bé, i m'haurien d'operar, vaig anar una setmana amb cròsses, jo era el noi més feliç´del mon, ja que no hauria de anar a fer una...