polimers conductors

INDEX
RESUM...........................................................................................................................p.1
OBJECTIUS.....................................................................................................................p.3
INTRODUCCIÓ...............................................................................................................p.3POLÍMERS CONDUCTORS.............................................................................................p.4
HISTORIA...........................................................................................................p.4
CALSSIFICACIÓ DELS POLÍMERS CONDUCTORS...............................................p.5
METODES DESINTESI........................................................................................p.7
PROPIETATS DELS POLÍMERS CONDUCTORS...............................................................p.8
CONDUCTIVITAT...............................................................................................p.8
ELECTROCROMISME........................................................................................p.11
APLICACIONSTECNOLÒGIQUES..................................................................................p.12
BIBLIOGRAFIA..............................................................................................................p.19
1
RESUM
Avui en dia sabem que un polímer és una molècula, natural o sintètica, que consisteix
essencialment en unitats estructurals idèntiques repetides (del grec, poli- significa
diverses imers- significa unitat). Però fa ja uns setanta anys, que els químics treballen
intensament en la química de polímers. Abans del descobriment del poliestirè
completament sintètic, la producció de polímers es basava en modificacions de
polímers naturals, com la viscosa (raió) o l’acetat de cel·lulosa. No va ser fins 1936
(amb l'arribada del nylon-6,6) quan la química de polímers va començar acanviar el
món fins el dia d’avui.
Una de les propietats més atractives dels polímers orgànics clàssics, (poliestirè,
polipropilè, polietilè, etc.) ha estat la capacitat d'actuar com excel·lents aïllants
elèctrics. No obstant, hi ha hagut un gran interès en la possibilitat de produir polímers
que actuïn com a conductors elèctrics. D’aquesta manera es pretenia combinar en un
mateix material lespropietats elèctriques d'un semiconductor amb les propietats
mecàniques d'un polímer. Aquests nous materials, als quals s'han anomenat polímers
conductors o electropolimers, podrien revolucionar la indústria elèctrica i electrònica
en combinar excel·lents propietats mecàniques (flexibilitat, lleugeresa i resistència a
l'impacte) i químiques (resistència a la corrosió), a més de la seva fàcilpreparació i baix
cost de fabricació. Aquesta combinació de propietats, fa que els polímers conductors
s’utilitzin en un gran ventall d’aplicacions mediques, biològiques, electròniques,
analítiques, etc.
A principis de la dècada dels anys 70, l’investigador Hideki Shirakawa es trobava
realitzant la síntesi de poliacetilè a partir del gas d'acetilè. En lloc d'obtenir una pols
fosca i opaca, comera d’esperar, va obtenir una pel·lícula lluent, amb aparença
d'alumini, i al mateix temps flexible, similar al plàstic usat en embalatge. Aquest
producte presentava, a més, una conductivitat inusualment elevada. En investigar
l’origen d'aquests sorprenents canvis, va resultar que tot havia estat originat per un
error: durant el procés de polimerització, va afegir mil vegades més catalitzadordel
necessari. Encara que la funció del catalitzador és afavorir la velocitat de la reacció de
polimerització, una quantitat excessiva d'aquest reactiu provocar importants canvis en
l'estructura del polímer. A partir d'aquest moment, l'estudi dels polímers conductors
es va convertir en centre d'atenció de Shirakawa, així com d'altres grups
d'investigadors, entre els quals destacaven Alan...