Politca de Platón

7. LA POLÍTICA
7.1. Rebuig de la democràcia com a forma de govern.
Plató confessa en la “Carta VII” la seua filosofia prové de la insatisfacció amb la situació de l'època. La democràcia atenesa. Les objeccions son les següents:
a) Rebutja el que qualsevol ciutadà és competent per a exercir funcions públiques. Sense cap necessitat de preparació i sense tenir en compte els seus coneixements ila seua virtut. Qualsevol ciutadà tenia dret de veu i vot a l'Assamblea. Ningú és competent x naturalesa en matèrica política, cal posseur o aprendre “l'art” de la justícia. Plaró il.lustra l'absurd mitjançant el simil del vaixell.
b)En la democràcia atenesa qui realment governava era una minoria de polítics i demagogs, que abusaven de la incapacitat política del poble. Formats i educats pelssofistes per aconseguir el poder mitjançant l'afalac , l'engany i la manipulació dels sentiments de les masses populars.
Es cometé 'extrema injustícia de jutjar i excutar el més just dels homes, el seu mestre Sòcrates. Això evidència que la democràcia no era garantia de justícia.

7.2 Filosofia i poñitica: la proposta política del filòsof-governant
Plató rebutja la democràcia però tambél'oligarquia. Plató proposa un govern de filòsofs. La teoria platònica del filòfo governant afirma que el Govern estiga en mans de persones que han assolit la sabiduria i la virtut. Per a governar cal aprendre “l'art de la justícia” i aquest únicament es pot aprende mitjançant la filosofia. La presa de decisions no s'havia d'adjudicar a la majoria , sinó als més competents.
La proposta platònica delfilòsof governant és resultat d'aplicar l'intel.lectualisme moral de Sòcrates. La filosfia és l'únic saber que proporciona el coneixement de les essències de la Justicia i del Bé.
El filòsof governant serà capaç de governar a la llum de les Idees eternes de Justicia , de Bellesa i del Bé, la visió de les quals ha assolit mitjançant la filosfia , i ho farà prenent-les com a model.

La forma de governque proposa es la aristocràcia “govern dels millors”(aristoi =els millors) Millors en virtuts i en saber. Una espècie de “meritocràcia”. Una teoria d'elit . La superioritat moral i pel coneixement de la veritat i el bé. Proposa dues coses:
-Cal seleccionar les millors naturaleses
-Potenciar aquestes qualitats naturals mitjançant una adequada educació.

7.3. L'Estat Ideal
L'Estat=una comunitatnatural dimnàstic'individus que cooperen. Per això el bon govern ha d'anteposar sempre el bé comú al bé particular. El bé comú + important és la justícia , entesa com a harmonia.
Per a Plató l'Estat semblant a “un individu en gran” en l'Estat trobem tres grups: el primer format per aquells individus qui predominen els desitjos i tendències materials de la part apetitiva; el segon per aquells enqui dominen les passions de les parts irascibles: i el tercer per aquells en la naturalesa dels quals predomina la part racional.Els primers es dediquen a la producció del béns , el segons aptes per a la naturalesa per a la defensa i funció militar. I els tecers per a govenerar i dirigir l'Estat.
a)Productors : artesans camperols, comerciants.Funció:produir tot allò que la comunitat necessita.Predomina la part + baixa de l'ànima, la part apetitiva. Conserva la propietat privada i família. La virtut serà la temprança o moderació.
b)Guardianas: funció: defensa de la ciutat, motiu pel qual rebran una educació especial basada en la gimàstica i la música. La virtut: valentia amb la finalittat d'evitar l'ambició. Plató porposa també abolir la familía i substituir-la per la comunitat dedondes i fills. Ser guardià serà considerat un honor.
c)Governants-filòsofs. Classe superior .Funció: govern de la ciutat, inspirant-se en la cotemplació i l'ordre i la harmonia . Predomina la part racional de l'ànima. La seua virtut serà la saviesa o prudència. Seran seleccionats d'entre els millors guardians. L'aprenentatge de le mates i la filosofia.


La justícia en l'individu consistia en...