Politica Criminal

POLÍTICA CRIMINAL

Significat originari Von Liszt:
Mitjans per combatre el crim un cop s'ha produït
Crçitica i reforma de les lleis penals vigents
Criminologia
Dret Penal
Penologia
Política Criminal : Integra les 3 anteriors disciplines.

Significat actual segons Baratta:
Política integral de protecció i seguretat dels drets.
Dret penalmínim i garantista: totes les coses que es poguessin regular fora del dret penal, que fos així.
De la criminalitat de carrer fins a la de coll blanc .

L'Escola Clássica: els positivistes van dir escola clàssica a tot allò anterior a ells i deien Escola clàssica com un aspecte despectiu. Abans de Beccaria
Métode d'estudi: lògico-deductiu
Visió de l'home: lliure arbitri
Tªabsoluta de la pena o pena justa: no s'ha de castigar per aconseguir un fi com deia Beccaria o Lombrosso, s'ha de castigar perque es just, no importa si la pena és útil per la societat o no.
Per què castigar? Per fer justícia encara que avui ja no es té aquesta visió.
La pena com a imperatiu categòric

Hegel:
Tesi: El delicte com a negació del dret
Antítesi: La pena com anegació del delict
Síntesi: La pena com a afirmació del dret

Neoclàssics (just desert):
Teories retributives: determinació del temos i durada de la pena amb independència de factors biogràfics
Crisi del model ressocialitzador de la discrecionalitat de la justícia
La sentència indeterminada el jutge condemnava i en funció del teu comportament i l'anaves seguint adequadament, ésa dir en funció de la possibilitat de resocialització et donaven la llibertat o no, i pel mateix delicte depen del teu comportament et donaven la llibertat en 2 o 6 anys o el necessari. Els homes blancs de classe mitjana sortien molt abans que els negres pobres, en funció de les condicions socials.

POLÍTICA CRIMINAL

Escola Positivista:
Mètode experimental (científic)
Visió del'home: determinisima, Lombrosso que es basa e que el crani no era propi de l'homo sapiens sinó que es semblava més al de un peix.
Teories relatives: utilitarisme. Les teories relatives son aquelles que diuen que les penes han de tindre un fi, un sentit. Segons Beccaria el fi que han de tindre les penes és el de prevenció general, disuadir a la societat de cometre algún delicte. Lombrosso deiaque s'ha de defendre a la societat.
Pena útil: defensa social: hem de neutralitzar als delinquents, els hem d'apartar de la societat. Inoqüitzar al delinquent. Avui en dia ha guanyat la idea de la defensa social per això hi ha tanta gent a les presons.

POLÍTICA CRIMINAL

Prevenció especial de la pena: només es pot dur a terme al subjecte delinquent, intentes intervenir sobre ell per aque quan surti de la presó no torni a delinquir.
Subjecte delinqüent
Execució de la pena
Construcció de coneixement: quan tens les persones tancades en un espai físic pots començar a estudiar el lloc físic i començar a acumular coneixements sobre els detinguts. Sense presó no hi hauria criminologia
Prevenció especial negativa: consisteix en la neutralització del delinqüent com perexemple la pena de mort, o sentencies cada cop més llargues, cadena perpetua.
Prevenció especial positiva: per corretgir al delinqüent, veure quines son les deficenies de les persones i intentar arreglarles.
Tractament psicopedagògic
Ideologia del correccionalisme
Mandat constitucional


Prevenció general de la pena
Destinada a tota la societatPrevenció General Negativa: intimidatòria
Beccaria: l'objectiu de la pena és dissuadir a la societat de cometre il·lícit penal
Prevenció Genera Positiva: integradora

Debats político-criminals als EUA en el tombant de segle
2 models penitenciaris: Filadelfia i Auburn.
1829 Filadelfia: segragació, aillament cel·lular, prohibició de treballar i educació religiosa....