Politica exterior

Política exterior:

Una de les prioritats del nazisme era tornar a Alemanya el seu paper de gran potència. Per aconseguir-ho, va posar en marxa una política exterior militarista i expansionista.L’expansionisme nazi, que deia que Alemanya s’havia d’expandir més enllà de les fronteres que se li havien imposat en el tractat de Versalles,
La política exterior militarista.  Aquesta política nocomplia cap dels punts del tractat de Versalles.  Per fer-ho Hitler va posar en marxa un intens pla de rearmament i va crear un exèrcit potent i modern, també va començar l’expansió exterior.
Oficialmenti durant tot el conflicte la postura espanyola va ser de neutralitat.No obstant això, en ambdós bàndols, hi va haver participació de soldats espanyols.



La política interior: un regim totalitari.Un partit únic
D'aquesta manera, el partit nazi controlava tots els ressorts del poder i de l'administració.
L'estat estava dirigit per un líder indiscutible, el führer, que pensava que mais'equivocava i al qual es devia obeir cegament.
El control de la població: terror i propaganda.
La implantació d'un Estat policial va ser el primer mitjà pel qual es va intentar controlar la població.
Tots elsmitjans de comunicació estaven controlats pel partit nazi: la premsa, la ràdio i fins i tot el cinema.
A Espanya hi havia una situació parescuda amb una dictadura totalitària liderada per Franco.Les conseqüències demogràfiques derivades de la Segona Guerra Mundial va ser incalculablesa causa de la potència destructora del nou armament, el caràcter de guerra total i la determinació dels dosbàndols de prosseguir el conflicte fins el final.
A la pèrdua de vides humanes hem d’afegir-hi les pèrdues materials i el trasbalsament social que això representaria, un cop acabada la guerra, especialmenten els països que havien estat ocupats.
Com a conseqüències polítiques: Fi de la guerra convencional, hegemonia del món capitalista, Neocolonialisme, canvi d’estratègia de l’URSS, diplomàcia...