Politica I Legislació Educatives

POLÍTICA I LEGISLACIÓ EDUCATIVA

Tema 1. Política Educativa I Política De L’educació
No és el mateix política educativa (polity) = educació (té relació amb...) i política de l’educació = pedagogia.

La política de l’educació la fan els polítics, sociòlegs, pedagogs, gestors, etc. que alhora analitzen la política educativa. La política de l’educació té com a objecte d’estudi l’anàlisi de lespolítiques educatives i les relacions que se’n deriven d’elles.

La política educativa té com a objecte d’estudi els elements que relacionen aspectes educatius amb institucions de govern o aspectes polítics.

Un lobvi és un grup de pressió que intervé o fa pressió a la política (ex: l’església).

La política educativa es regeix per dos criteris:
1. Criteris econòmics
2. Criterispolítics:
a. Grups de pressió
b. Relacions
c. Com es mana i qui mana
d. Etc.
Aquests criteris són els més importants per definir el pla d’estudis molt abans que els acadèmics o de formació.

1. Ciència política: objecte d’estudi
El seu objecte d’estudi ha estat l’estat històricament. Un gran autor ha estat MARX (“Tots som Estat”. En el Marxisme l’Estatés el centre). Altres autors són: Apple i Bordie, Pasteron, etc.


El punt central és el CONFLICTE ja que en una comunitat es donen conflictes i la política ha d’estudiar això. Aquesta ordenació crea relacions de poder.






Tres objectes d’estudi de la ciència política són:
- L’Estat (Marxistes)
- Conflicte
Per la resta aquests dos
-Poder


Les societats, quan més ben organitzades estan, més qualitat de vida donen i menys conflictes tenen. La política vol ordenar la societat.


Hi ha ideologies que diuen que la pròpia comunitat s’ordeni. Altres diuen que és el poder qui ha d’ordenar la societat.


Focault sempre fa un anàlisi de micropolítica quan sorgeixen conflictes en el lloc de treball i miracom es poden solucionar.


2. Criteris que defineixen:
- Estat: es defineix per criteris polítics i administratius. És una unitat política – administrativa autònoma. Exemple: Estat espanyol. Estats Units no és un Estat, és una federació.
- Nació: es defineix per criteris culturals, històrics, antropològics, amb una voluntat política. Tenen desig al autogovern. Exemple:Palestina, EUA, Mèxic.
- Nacionalitat: es defineix per criteris personals, de pertinença personal. Poden haver-hi dos:
▪ Sentiment de pertinença
▪ Nacionalitat legal
- País: es defineix per criteris geogràfics, de proximitat geogràfica. Exemple: País Basc (Euskal = Basc / Herria = territori = Territori Basc)
- Federació: unitat de diversesentitats autònomes, de rang inferior o intermitg. Exemple: Estats Units, Alemanya.
- Confederació: unió d’estats autònoms, de rang superior. Exemple: Unió Europea.
- Autonomia: Unitat política administrativa sense ser autònoma (d’això es diferencia de l’Estat).
- Les dretes: són conservadors (no afavoreixen les polítiques socials)
- Les esquerres: sónprogressistes (haurien d’afavorir les polítiques socials)
* Les diferències recauen fonamentalment en les polítiques socials i econòmiques (educació, salut, vivenda, benestar social, etc.)
- El centre: és un comodí, no és res. Seria la 3ª via.


3. Procés/construcció històrica de la política educativa
Es pot entendre des de 2 vertens o línies:
▪ Normativa(arrenca amb Plató: és aplicativa, intervé).
Autors: Plató (“La utopia”), Thomas Moreau, Rosseau (“El contracte social”, escriu per ensenyar).
▪ Descriptiva (només descriu)
Autors: Aristòtil, Montesquieu, Macquiavel
Fins mitjans de S. XX
o A partir dels ’40 -’50 la tendència de construcció d’aquesta disciplina és...