Politica i relacions interncionals
Páginas: 14 (3440 palabras)
Publicado: 30 de noviembre de 2010
Introducció a la Ciència Política i les Relacions Internacionals
Bloc II. Les formes d’organització política
LA POLÍTICA ABANS DE L’ESTAT
Ens trobem amb una varietat de formes d’organització de la política que succeeixen al llarg de la història, amb les seves etapes de constitució, transformació i crisi.
La teoria social i la teoria política ha elaborat varis models explicatius, unavegada s’ha pres consciència de que la tradició no és capaç de fixar per sempre les estructures polítiques.
Factor principal de canvi segons corrent de pensament:
Divisió social del treball (Durkheim)
Modificació de les formes d’organització econòmica o mode de producció (Marx)
Medis de dominació (Weber i Parsons)
Guerra (Gumplowicz i Spencer)
Criteris de classificació
Graud’autonomia institucional que se li otorga a la política
Mode en que la coacció es distribueix en el si d’una comunitat
Estats o “àreas marrons”
No són infreqüents els casos d’estats actuals en els quals els seus poders efectius no aconsegueixen cobrir tot el territori. En aquests estats subsisteixen zones en les que la població estàs subjecta al poder militar i expropiador dels “senyors de laguerra” o d’organitzacions ilegals que competeixen amb l’autoritat estatal o la substitueixen. Així succeeix en àmplies zones d’Àfrica o d’Amèrica Llatina. Alguns politòlegs han definit aquests territoris com àrees marrons (O’Donell). Pots assenyalar alguns exemples?
Formes polítiques històriques
Societats tribals o pre-polítiques
La polis
L’imperi
Poliarquies feudals
Monarquiaestamental
Societats tribals o pre-polítiques
Es situarien en el punt cero de les dues dimensions: la política no presenta autonomia institucional ni la coacció està reservada a cap agent particular.
Correspon a la situació de tribus o agrupacions de caràcter nòmada (Àfrica subsahariana, Amazonia, Nova Guinea o zones àrtiques).
Colectivitats articulades sobre la base del parentesc.
Sialgun cop és necessari l’aplicació de la violència, correspon administrar-la a tot el col.lectiu.
Societats igualitaries en que la conflictivitat interna és baixa.
La ciutat (o polis)
Forma política que acompanya a la expansió de l’agricultura (entre 8.000 i 6.000 a.c.) i sedimentació de les poblacions.
“Revolució urbana” al mitjà orient (avui Palestina, Siria, Iraq i Turquia) i a lesconques del Nil, Indus i Huang-He (riu groc).
Nuclis entre els 5.000 hab fins als 200.000 de l’Atenes època clàssica.
Excedent econòmic, posicions socials s’estratigiquen, diferenciació de funcions.
Atenes s. V a. c. La lleialtat política ja no està lligada al parentesc sino a la ciutat. Territori limitat. Dret participació política (40.000 ciutadans). Drets participació política(intervenir assemblea i ocipar funcions temporals). Obligacions tributàries i familiars.
Imperi
La història registra organitzacions polítiques molt diverses que s’han donat en latituds molt variades: Egipte, Babilònia, Pèsia, Roma, Bizanci o Amèrica precolombina.
Caracteritzar pel l’existència d’una organització política integrada que actua en un àmbit territorial superio al de la ciutat.
Enla cúspide de l’organització es situa una figura (emperador, rei de reis, cèsar, califa…) al que se li atribueix el control últim de la coacció.
Dos subtipus:
“Clientelar-patrimonial”. Propi imperis de conquista. Relació tribut-protecció. Ex. Imperi persa-aqueménida o mongol a Àsia o l’Imperi Caloligni a Europa.
“Burocràtic-territorial”. Centre polític es proposa una tasca d’abast universal,integrar territoris i poblacions mitjançant subjecció a pautes comuns (adm., lleis, religió, idiomes…). Aparell militar i polític-burocràtic. Ex. Egipte faraònic, Pèrsia sasànida, de Xina, de la Roma imperial o del califat.
Poliarquies feudals
Varis centres de poder de caràcter fonamentalment militar, lligats entre si per pactes d’auxili recíproc. Cada un d’aquest centres (regnes,...
Bloc II. Les formes d’organització política
LA POLÍTICA ABANS DE L’ESTAT
Ens trobem amb una varietat de formes d’organització de la política que succeeixen al llarg de la història, amb les seves etapes de constitució, transformació i crisi.
La teoria social i la teoria política ha elaborat varis models explicatius, unavegada s’ha pres consciència de que la tradició no és capaç de fixar per sempre les estructures polítiques.
Factor principal de canvi segons corrent de pensament:
Divisió social del treball (Durkheim)
Modificació de les formes d’organització econòmica o mode de producció (Marx)
Medis de dominació (Weber i Parsons)
Guerra (Gumplowicz i Spencer)
Criteris de classificació
Graud’autonomia institucional que se li otorga a la política
Mode en que la coacció es distribueix en el si d’una comunitat
Estats o “àreas marrons”
No són infreqüents els casos d’estats actuals en els quals els seus poders efectius no aconsegueixen cobrir tot el territori. En aquests estats subsisteixen zones en les que la població estàs subjecta al poder militar i expropiador dels “senyors de laguerra” o d’organitzacions ilegals que competeixen amb l’autoritat estatal o la substitueixen. Així succeeix en àmplies zones d’Àfrica o d’Amèrica Llatina. Alguns politòlegs han definit aquests territoris com àrees marrons (O’Donell). Pots assenyalar alguns exemples?
Formes polítiques històriques
Societats tribals o pre-polítiques
La polis
L’imperi
Poliarquies feudals
Monarquiaestamental
Societats tribals o pre-polítiques
Es situarien en el punt cero de les dues dimensions: la política no presenta autonomia institucional ni la coacció està reservada a cap agent particular.
Correspon a la situació de tribus o agrupacions de caràcter nòmada (Àfrica subsahariana, Amazonia, Nova Guinea o zones àrtiques).
Colectivitats articulades sobre la base del parentesc.
Sialgun cop és necessari l’aplicació de la violència, correspon administrar-la a tot el col.lectiu.
Societats igualitaries en que la conflictivitat interna és baixa.
La ciutat (o polis)
Forma política que acompanya a la expansió de l’agricultura (entre 8.000 i 6.000 a.c.) i sedimentació de les poblacions.
“Revolució urbana” al mitjà orient (avui Palestina, Siria, Iraq i Turquia) i a lesconques del Nil, Indus i Huang-He (riu groc).
Nuclis entre els 5.000 hab fins als 200.000 de l’Atenes època clàssica.
Excedent econòmic, posicions socials s’estratigiquen, diferenciació de funcions.
Atenes s. V a. c. La lleialtat política ja no està lligada al parentesc sino a la ciutat. Territori limitat. Dret participació política (40.000 ciutadans). Drets participació política(intervenir assemblea i ocipar funcions temporals). Obligacions tributàries i familiars.
Imperi
La història registra organitzacions polítiques molt diverses que s’han donat en latituds molt variades: Egipte, Babilònia, Pèsia, Roma, Bizanci o Amèrica precolombina.
Caracteritzar pel l’existència d’una organització política integrada que actua en un àmbit territorial superio al de la ciutat.
Enla cúspide de l’organització es situa una figura (emperador, rei de reis, cèsar, califa…) al que se li atribueix el control últim de la coacció.
Dos subtipus:
“Clientelar-patrimonial”. Propi imperis de conquista. Relació tribut-protecció. Ex. Imperi persa-aqueménida o mongol a Àsia o l’Imperi Caloligni a Europa.
“Burocràtic-territorial”. Centre polític es proposa una tasca d’abast universal,integrar territoris i poblacions mitjançant subjecció a pautes comuns (adm., lleis, religió, idiomes…). Aparell militar i polític-burocràtic. Ex. Egipte faraònic, Pèrsia sasànida, de Xina, de la Roma imperial o del califat.
Poliarquies feudals
Varis centres de poder de caràcter fonamentalment militar, lligats entre si per pactes d’auxili recíproc. Cada un d’aquest centres (regnes,...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.