Politica

Corts Generals
Les Corts Generals són un òrgan constitucional del Regne d'Espanya constituït i regulat en el Títol Tercer de la Constitució espanyola de 1978 . D'acord a la Constitució , són els representants del Poble espanyol , tenint una configuració bicameral asimétrica (dos cambres que, no són iguals ja sigui en poder o qualsevol cosa) , compostes per:
-El Senat , considerat la cambraalta (es prenen més decisions i aquestes acostumen a se més importants)
-El Congrés dels Diputats , conegut com la cambra baixa (prenen decisions però de menor importància i a més a més algunes de les decisions que prenen han de passar tot seguit per el Senat)
En representació del poble espanyol exerceixen els aspectes essencials de la sobirania nacional* : posseeixen la poder legislatiu ,aproven els pressupostos generals de l' Estat , controlen l'acció del Govern i tenen la resta de funcions que els atribueix la Constitució .

*Sobirania Nacional: l’expressió de “sobirania nacional o popular” significa que l’autoritat suprema d’un país correspon al poble. Són els de poble els qui tenen la última paraula sobre el destí de la nació. Per mitjà d’eleccions seleccionen als seusrepresentants perquè governin en nom de tots durant un temps.


La Constitució espanyola , seguint el principi de divisió de poders exposat per Montesquieu , defineix i regula els tres poders bàsics : legislatiu , executiu i judicial . El primer s'encomana a les Corts Generals , el segon al Govern de la Nació i el tercer als Tribunals de Justicia.

Poders i potestats de les Corts Generals
Les CortsGenerals , com a representants del poble espanyol , posseeixen una sèrie de poders i potestats que els atribueix la Constitució i que no es podrien dur a terme legítimament en una altra institució.

Poder Legislatiu
El poder legislatiu consisteix a elaborar i votar les lleis. Aquest poder es duu a terme a les Corts juntament amb el Rei. La forma de govern és a monarquia parlamentaria on el Reiperd tot el poder a l’hora de presentar propostes legislatives. El rei simplement es limita a firmar les lleis o a donar-les a conèixer. El rei està obligat a firmar les lleis si o si, no té dret a dir si hi està d’acord o no.
La Constitució dóna tot el poder legislatiu a les Corts Generals; aquest poder comprèn les facultats d'elaborar i aprovar les lleis i de modificar-les o d’eliminar-lesper mitjà d'altres lleis . Les cambres de les Corts Generals exerceixen aquest poder de forma conjunta , votant les proposicions de llei que elabori qualsevol d'elles i votant primer al Congrés i després al Senat els projectes de llei que remeti el Govern de la Nació.

El poder legislatiu té un límit i es que les normes no poden ser contraries a la Constitució. En cas de que siguin contraries ala Constitució el Tribunal Constitucional podrà anul·lar lanova llei.
Les lleis aprovades per les Corts Generals no són eficaços fins que reben la Sanció Real i l’aprovació (i el donar a conèixer) del Rei .
Control del govern
Un règim parlamentari es caracteritza , al costat de la divisió de poders , pel manteniment d'una sèrie de mecanismes que assegurin la comunicació entre el poderlegislatiu i el poder executiu . Aquest objecte es compleix mitjançant l'habilitació del legislatiu per controlar l'acció política del Govern , obligant a comptar amb la confiança de les Corts per seguir desenvolupant la seva activitat .
Corts Generals


Tipus
Bicameral
Líders
President del Congrés dels Diputats
Jesús María Posada Moreno, (PP)
des de 2011
President del Senat
PíoGarcía-Escudero, (PP)
des de 2011




Estructura
Membres
614
350 diputats
264 senadors
Grups polítics
Congrés: PSOE; PP; CiU; PNB;IU-ICV-CHA: L'esquerra Plural;UPyD; Mixt
Senat: PP, PSOE, ECP, CiU,PNB, Mixt
Elecció
Última elecció
2011
Lloc de Reunió
Palau de les Corts (Congrés dels Diputats), Palau del Senat (Senat)
Lloc web
Corts generals
Estructura
Miembros
616
(266 Senadores)...