Politicas

Impremta: entre
l’Absolutisme i la revolució.
TEMA 2.1.
HISTÒRIA DE LA COMUNICACIÓ

En aquest tema veurem…
 L’aparició

i difusió de la impremta.
 Els elements de trencament i de
continuïtat comunicativa amb l’arribada de
la impremta.
 La relació entre la impremta i les
revolucions religiosa, cultural, científica i
política.
 Els canvis en la difusió de notícies escrites
iicòniques als segles XVI i XVII.

GUTENBERG

Desenvolupament de la impremta (1)
-

Johannes Gutenberg: modificant una premsadora. La lletra de
motlle (era fill d’orfebre). Les tintes d’impressió. L’organització de la
producció (s’associa al banquer Fust).

-

1457: Fust s’associa amb Peter Schoeffer. Produeixen el primer
llibre amb peu d’impremta: Mainz Psalter

- 1500:
* Unes 250ciutats europees posseeixen impremta (València
des de 1470).
* 27.000 edicions i un tiratge de 500 exemplars, donen 13,5
milions de llibres en circulació.

- L’expansió no fou homogènia: lenta al món cristià ortodox; molt
barrada al món musulmà.

Desenvolupament de la impremta (2)






Els primers impressors combinaren l’edició de llibres de
gran qualitat i molt cars, ambtreballs ràpids que els
pogueren reportar beneficis immediats: fulls
d’indulgències, almanacs de l’any, petites gramàtiques.
A més del llatí, que durant un parell de segles serà la
llengua universal de cultura, s’introdueix l’ús de llengües
pròpies (traducció de la Bíblia a l’alemany, per Luter).
A finals del s. XV hi ha reedició d’obres d’èxit: Jardin de
Santé (encicloèdia de plantesmedicinals, 1485), el
Pelegrinage a Terre Sante (llibre de viatges, amb
gravats (1486), la Crònica de Nuremberg (una història
del món basada en realitats i llegendes, il·lustrada amb
quasi 2000 gravats de fusta)

Fou la impremta un invent
revolucionari?
* Vegem, primer, els elements de
continuïtat i de canvi que suposà.
* Vegem, a continuació, els autors que
relativitzen l’impacte de laimpremta
(Bouza, Guillamet) i aquells que
consideren els efectes revolucionaris
(McLuhan, Eisenstein)

La impremta: les continuïtats










La forma externa dels llibres.
La forma interna dels llibres.
L’ús del paper.
El mercat de llibres.
Els efectes pocs significatius sobre
l’alfabetització.
La no desaparició del manuscrit.
No significa, a curt termini, la disminucióde la
importància de les formes orals i visuals.

Fernando Bouza, relativitza…


Davant la idea de que la tipografia va servir a la causa de
la moderna revolució del coneixement en contra del
medieval obscurantisme, cal dir:

1.

La primera impremta va publicar textos d’autoritats
clàssiques i medievals, més que obres de nous creadors.
Els nous creadors, sovint, triaren el manuscritper por a la
censura (Leonardo Da Vinci: escriptura especular;
Copèrnic: es negà a la impressió de De revolutionibus orbiu
coelestium fins la seua mort; Tycho Brahe: guardà en
manuscrit les seues observacions astronòmiques
d’Uraniborg i Praga).
“El manuscrit i l’imprés, més que oposar-se com dos
sistemes de coneixement antagònics –reaccionari un,
revolucionari l’altre-, es conjugaren enel complex món de
la cultura escrita”.

2.

3.

Jaume Guillamet relativitza…


“La circulació de notícies impreses significa, fins
i tot, un retrocés pel que fa a la llibertat d’aquest
comerç que, ben aviat, és sotmès a la censura.
A Magúncia, on Gutenberg havia posat a punt la
primera impremta, la censura hi és decretada
trenta-sis anys més tard, el 1486. El mercat de
lesnotícies manuscrites és lliure, perquè és
privat, mentre el mercat de les notícies impreses
és controlat, perquè és públic”

Elisabeth Eisenstein: la impremta
revolucionària


La revolución de la
imprenta en la Edad
Moderna (Madrid, Akal).



Segueix la idea del
“homo tipographycus” de
McLuhan.



La idea dels tres estadis
evolutius:
- home alfabètic.
- home tipogràfic...