Politiques Publique D'E-Learning

Politiques publiques | Factors d’Exit | Factors de Fracas |
No fer res: es la politica publica mes comu al ambit universitari. | Es preserva l’autonomia dels centres universitaris.El tema de l’autonomia es un factor crucial per a l’exit de programes de e-learning a l’ambit universitari. La relació entre estat i universitat no es de facil gestió i si no es troba un puntd’equilibri en les politiques publiques es molt probable que les iniciatives tecnologiques implantades a l’ambit universitari pera poder evolucionar cap a la societat xarxa fracassin. | Com que no quedenclars els beneficis que l’e-learning pot generar en la qualitat de l’ensenyament no es generen poliques especifiques de inversió. No tenir disponibilitats de recursos economics es un factor de fracas,no nomes al ambit universitariri. La incertesa en la obtenció de resutats es el factor que mes frena inversions publicas o privades. Es poden generar poliques publiques capaces d’obviar aquest factorde risc i que puguin facilitar la inversió a l’ambit tecnologic,creant un entorn adequat a la innovació tecnologica. Possibles estrategies politiques futures podrien ser creacions de capitals de risc(venture-capitals) per a donar suport inicial a iniciatives en el ambit de la formació universitaries i exempcions fiscals, per els desenvolupaments de aquestes iniciatives. |
Promoure lacreació d’universitats virtuals | -Normalment es creen consorcis universitaris participats pel govern, que apunten a la formació permanent. Aixó passa també en el cas de singles centres universitaristradicionals que decideixen apuntar per al desenvolupament del e-learning per a competir en el mercat de la formació continua. La formació continua, amb la promoció de l’e-learning es un elementcrucial de programes polítics que apuntin a la societat xarxa. Els governs que realment vulguin recursos humans preparats en temes tecnològics hauran d’invertir recursos financers per a una formació...