POLLAS

Samurai en armadura, 1860s. Fotografia de Felice Beato
Samurai (侍 o de vegades 士) és un terme generalment utilitzat per referir-se als guerrers del Japó abans que aquest país comencés el procés d'industrialització.[1]

El significat del mot Samurai és servir. Un nom més adient és bushi (武士), terme que data del Període Edo i que significa literalment home de guerra. Tot i això, ara éshabitual que la paraula samurai es refereixi a l'aristocràcia militar i no als ashigaru (peus lleugers),[2] els soldats d'infanteria reclutats entre els camperols, que duien una armadura lleugera i usaven com a arma principal el yari (una mena de llança). Es creu que els guerrers rasos japonesos del segle VI es podrien considerar presamurais.[

Història[modifica el codi]

Origen delssamurais[modifica el codi]





Samurai lluitant contra una serp gegant, dibuixat per Utagawa Kuniyoshi.
El Japó va patir unes reformes generalitzades durant el segle VII, entre les quals destaca el canvi de capital a Nara (Heijōkyō) i la Reforma Taika, promulgada per l'Emperador Tenji el 646. Aquest edicte xinès va introduir pràctiques culturals i tècniques administratives per tot japonèsaristòcrata i burgès.[3]

Després d'una derrota desastrosa contra la Xina de la Dinastia Tang i el regne de Silla a la batalla de Baekgang el 663 van continuar les reformes amb el Codi Taihō, de 702 i el posterior Codi Yōrō.[8] La població estava obligada a informar periòdicament al cens, que s'utilitzava com a precursor per reclutar gent a l'exèrcit. Donada la situació del moment i la distribució dela població, l'emperador Mommu va redactar una llei que deia que de cada tres o quatre homes, un s'havia de reclutar a l'exèrcit nacional. Aquests soldats havien d'aportar les seves pròpies armes,[3] i a canvi quedaven absolts dels impostos. Aquest va ser un dels primers intents del govern imperial de formar un exèrcit organitzat seguint el model xinès. S'anomenava gundan-sei (軍団制) i elshistoriadors creuen que va ser de curta durada.

El Codi Taihō, basat en l'administració xinesa,[9] classificava els buròcrates imperials en dotze rangs, cadascun dividit en dos subrangs, on la 1a categoria era el màxim conseller de l'emperador. Més endavant, el 6è grau es referia als samurais que tractaven assumptes administratius del dia a dia. Tot i que aquests samurais eren funcionaris públics civils,es creu que el mot que designa els guerrers deriva d'aquest terme.

Era Heian[modifica el codi]

Al principi de l'era Heian (finals del segle VIII i principis del segle IX) l'Emperador Kammu (桓武天皇), que va donar el títol de Seii Tai Shogun (征夷大将軍) o shogun al seu general Sakanone Tamuramaro,[10] va intentar consolidar i ampliar el seu imperi pel nord de Honshu, però els exèrcits que va enviarper esclafar la rebel·lió dels emishi no tenien motivació ni disciplina i l'emperador va començar a dependre dels poderosos clans regionals per derrotar els emishi. Experts en combat a cavall i arc (kyūdō, 弓道), aquests clans guerrers de l'emperador es van convertir en la seva eina preferida contra les rebel·lions.

Finalment l'emperador Kammu va dissoldre el seu exèrcit, i des d'aquell momentel seu poder va anar disminuint gradualment. Si bé l'emperador seguia sent el governant, els clans poderosos de Kyoto (京都) van assumir el càrrec de ministres, i els seus familiars van comprar posicions com a magistrats. Per acumular riqueses i pagar deutes, els jutges solien imposar grans quantitats d'impostos, fent que hi hagués molts agricultors sense terres.

Com que l'amenaça de robatori vaaugmentar, els clans van iniciar un reclutament a les esplanades de Kanto. Gràcies a un intens entrenament en les arts marcials, es va aconseguir uns grans guardians que acompanyaven els recaudadors d'impostos i que amb la seva mera presència ja dissuadien molts bandits de robar. Van ser anomenats saburai. Alguns clans es van formar originalment perquè els agricultors havien pres les armes per...