pollas

Jordi de Sant Jordi
Jordi de Sant Jordi, poeta cortesà i militar, va néixer al Regne de València al voltant del 1399 i el 1400. Se'n desconeix la data de la seva mort. Fill d'un esclau morisc alliberat, fou "un dels lírics més considerables de la literatura catalana anterior a Ausiàs March que en contrast a ell, formaven part de famílies prestigioses. Tingué el càrrec palatí de cambrer reial ifruí de la protecció d'Alfons el Magnànim. Participà en l'acció de Calvi i al setge de Bonifacio i, sempre al costat del monarca, entrà a Nàpols, i fou fet presoner. A la captivitat escriví el poema Presoner, on palesa les seves angoixes i el seu enyorament per la vida sumptuosa cortesana i la seva confiança en una prompta alliberació per part del rei.
Obra
El seu més bell poema, veritable joiade la lírica catalana, els Estramps, s'obre amb uns versos, solemnes i rotunds, que exposen la idea de les faccions de la dama fixades en la retina de l'amant mort i que eleven a un altíssim to poètic una creença popular.
La suau tristor és també una característica de la seva lírica, plena de comiats angoixosos i tendres, de sospirs i d'evocacions en somni, amb enyorament i melangia.
El poetasovint recorre a expressions i recursos retòrics presos de la lírica italiana de Petrarca, que aleshores començava a difondre's entre els poetes catalans.
En Los enuigs continua la tradició del Monjo de Montaudon i de Cerverí de Girona.
No manquen de gràcia la seva Crida a les dones, pregó adreçat a les dames, i Lo canviador, poema sobre les trampes i argúcies que hom feia en els canvis de lamoneda.
La seva Cançó d'opòsits constitueix la renovació d'un vell tema medieval a base de conceptes de trobadors i del Petrarca més retòric.
La seva llengua és encara un valencià en el qual són abundosos els provençalismes lèxics i de flexió, però sobre una base que sembla fonamentalment valenciana.

Familia March
-Pere March
Pere March va ser un poeta valencià medieval, també conegut com aMossén Pere March. Fill de Jaume March I.
Va lluitar al costat del seu germà Jaume March II contra Pere I el Cruel i va ser fet presoner a la batalla de Nájera (1367) pel Príncep Negre d'Anglaterra. Es va establir a València i fou tresorer del duc reial de Gandia. Del seu segon matrimoni el 1395 amb Elionor Ripoll[1] néta del senyor del Genovés) va néixer Ausiàs March, una de les màximes referènciesde la poesia en català de tots els temps. Fou precisament a Ausiàs a qui anomenà fill primogènit en el seu testament atorgat a Xàtiva (1413).[2] Pere March acudí la ciutat de Balaguer en una missió de caire incert relacionada amb l'alçament de Jaume II d'Urgell en contra de Ferran d'Antequera. Morí en aquesta ciutat, amb 75 anys, el 7 de juny de 1413. L'any següent el seu cos fou traslladat isoterrat al monestir de Sant Jeroni de Cotalba.
Obra
A vos, madona, qui sabets
A vos, mout aut senyor
Al punt c’om naix comensa de morir
Blanxa y bella n'es la costa
Cest falç de mon no·l presi un puges
Cest qui ço fay d'on li deu seguir dan
Dompna·m platz ben arreada
Dona val tan com de far mal c’estra
Jo·m maravelh com no·s ve qui hulhs ha
Mon car senyor N'Amfos
Tots grans senyors quibe vol avenir
-Ausias March
Ausiàs March va ser un poeta i cavaller valencià medieval. Originari d'una família de la petita noblesa amb aficions poètiques. Va ser un dels poetes més importants del Segle d'Or valencià. La seva poesia, en llengua catalana, tingué una repercussió notable en la lírica castellana del segle XVI al XVIII.
Era fill de Pere March, d'un matrimoni anterior tenia altrestres fills i néts. Per a Pere March, que tenia quasi 60 anys, Ausias tardà a convertir-se en el seu preferit, ja que poc abans de morir, instituí Ausiàs com a hereu universal dels seus béns, quan només tenia tretze anys, esdevenint el cap de la branca valenciana de la família.
Ausiàs seguí la tradició familiar, rebent educació per a formar-lo com a cavaller, unida a una sòlida formació...