Pomeu I L Abella Ultim

Hi havia una vegada un cargolet que vivia en un prat verd ple de margarides.
Aquest cargolet es deia Pomeu. En Pomeu vivia sota d’unamargarideta a la que les abelles de la zona sempre anaven per collir pol·len i després fer la mel.
A canvi, les abelles deixaven que en Pomeu pogués menjarmel del seu rusc.




Un bon dia va aparèixer una abella que no venia mai a la margarida del Pomeu sinó que preferia les roses més altes de tota lacomarca. El cargolet, m’entres prenia un suc, li digué bon dia però aquesta li contesta amb un crit. L’abella es queixava de que en Pomeu agafavamés mel de la que podia. En Pomeu li explicà a l’abella el tracte que havia fet amb algunes de les seves companyes. Però aquesta com si nol’escoltés, li tirà el suc a terra i li digué:
NO TORNIS A AGAFAR NI UNA GOTA DE MEL!




En Pomeu molt trist, recollí el seu suc i s’amagà a casa seva.L’abella emprengué el vol i al passar pel costat de la margarida , olorà i s’enamorà de l’aroma d’aquella flor, que no era comparable amb les rutinàriesroses de cada dia.
Li demanà disculpes al Pomeu i li digué: Sempre s’ha de conèixer abans de jutjar Pomeu, m’he equivocat.
En Pompeu li digué queestava molt vermella, que s’havia cremat amb el sol. De la closca tragué un pot de crema hidratant i li posà per la cara, l’abella li agraí perquè janotava dolor a les galtes.

Les abelles van seguir amb la margarida d’en Pomeu i en Pomeu seguí prenent una boníssima mel d’abella.