Pompeu Fabra I Poch

PERFIL BIBLIOGRÀFIC:
Pompeu Fabra i Poch va néixer a la vila de Gràcia el 1868. Lingüista i gramàtic. Es va formar durant l'època del Modernisme literari i a l'entorn de L'Avenç, tot i que també varebre el suport dels Noucentistes, que li ajudarien a l'acceptació social de les seves propostes. Des de molt jove ja tenia interès per la lingüística, encara que estudià d'enginyeria industrial. Vaser autodidacte en l’estudi del català i és considerat l’ordenador de la llengua catalana moderna. Cap a la dècada dels 90 el trobem vinculat a L'Avenç (una revista), i és on publicarà les sevesprimeres propostes en el camp de la gramàtica: Ensayo de gramática del catalán moderno (1891) i Contribució a la gramàtica de la llengua catalana (1898). Fabra, amb l’ajuda dels seus amics de L'Avenç  vatenir un paper cabdal en la campanya d'aquesta publicació per a dur a terme una reforma ortogràfica, amb la qual es posaven les bases del català modern. 

Fabra tindrà un èxit notable amb lacomunicació presentada al I Congrés Internacional de la Llengua Catalana. A l’any 1906 ocupava una càtedra com a enginyer químic a Bilbao; però aquesta circumstància no li va fer oblidar la seva gran passió,les lletres. Durant el temps que va passar al País Basc continua l'estudi de la llengua i, degut aquesta estada, publicarà al 1912 la seva fonamental Gramática de la lengua catalana, que tindrà unanova versió el 1918 i es titularà Gramàtica catalana. 
Les seves traduccions d'Ibsen i Maeterlinck, publicades a L'Avenç van contribuir al propòsit d'una reforma que a poc a poc anava consolidant-se.L'Institut d’Estudis Catalans adopta la gramàtica de Fabra com a oficial i promou l'edició d’una versió escolar. Així neix el Curs mitjà de gramàtica catalana (1918). La lògica de l’ordre fabrià prencos també entre els escriptors, que segueixen els articles del gramàtic a El Poble Català i celebra més tard la seva publicació en un volum: El català literari (1932). 

Durant la dècada dels...