Popop

Aquest treball explora les sinergies entre el consum d'energia soci-metabòliques i els patrons de paisatge, a partir de la hipòtesi que hi ha una relació complexa i canviant entre l'eficiència en tant l'ús social de l'energia, i ús de la terra, i el funcionament dels ecosistemes de la matriu de tota la terra de la Barcelona de la Regió Metropolitana (BMR). En primer lloc, compara els canvis en elmetabolisme social (és a dir, el total de d'energia o producció de material de l'economia) i en l'estructura del paisatge i la funció des de 1850 fins al present en tres municipis de la comarca Vallès (N de la BMR), com un primer intent d'establir un vincle entre els usos socials de la terra i l'energia així com el seu impacte en els patrons de paisatge. En segon lloc, l'estudi explora el paperdels paisatges naturals i rurals en el manteniment de la base funcional propietats com ara la connectivitat al BMR conjunt. Basem les nostres anàlisis sobre les metodologies paramètriques que descriuen tant les propietats estructurals i funcionals dels paisatges, l'objectiu d'avaluar el paisatge l'eficiència tant de l'energia i la planificació de l'ús de la terra. La primera comparació revela quela simultània pèrdua de l'eficiència energètica i l'eficiència de l'ús del sòl a partir de mitjans del segle 19 al present poden ser seguits per canvis en l'estructura del paisatge funcional. El segon estudi mostra la importància dels tradicionals paisatges rurals al manteniment de la qualitat ecològica dels no incorporats a la terra. En conseqüència, l'organització complexitat del sistema delsterrenys necessaris per a albergar la biodiversitat i processos ecològics bàsics no poden ser garantida si el mosaic agro-forestal no es té en compte, juntament amb la xarxa d'àrees protegides àrees.
Introducció
Els sistemes vius són capaços d'utilitzar l'energia metabòlica per tal de
mantenir o fins i tot incrementar la seva organització (Schrödinger, 1944).
L'estructura dinàmica dels éssersvius que els permet la transferència de d'energia, mantenint la seva complexitat organitzada (Gladyshev, 1999). Més enllà del manteniment d'un gran de-thermodynamicequilibrium organització, l'evolució d'èxit també implica que estructures vivents es llançaran en el futur bymeans de reproducció.
En aquest sentit, un ésser viu és un sistema altament sostenible. El model termodinàmic d'un organisme téfortes similituds amb l'estructura funcional dels ecosistemes, que proporcionen criteris útils al que pot entendre com la sostenibilitat (Ulanowicz, 2003).
Un diagnòstic dels ecosistemes sustainabilitymay basar-se en les propietats
com ara la biodiversitat i la productivitat, l'ús eficient de l'energia i la seva
menor dissipació. Aplicant la mateixa idea al desenvolupament econòmic-ecològicsistemes seria necessari quantificar l'heterogeneïtat organitzada en l'espai-temps, l'eficiència energètica i locals en la suficiència nivells adequats, el tancament dels cicles metabòlics i biofísics, sobretot, l'equilibri existent entre l'explotació humana dels recursos naturals els recursos i la capacitat de resistència dels ecosistemes (Ho i
Ulanowicz, 2005). Per unir-se a l'economia il'ecologia entre si de
una avaluació de la sostenibilitat segueix sent un gran repte pendent
(Farina, 2000;. Haberl et al, 2004a, b, 2006).
Tenint en compte el paisatge com un sistema (Margalef, 1968), podem
definir la matriu de la terra com una estructura espai-temps com a resultat de
l'entorn físic, el component biològic, la seva moneda funcional
relacions (per exemple, els processos delsecosistemes) i les transformacions antropogèniques que s'expressen en patrons específics de la terra. paisatge
com suchmay ser entès des d'una perspectiva històrica del medi ambient
de vista com una expressió territorial del metabolisme que qualsevol societymaintains amb els sistemes naturals que sustenten la mateixa (Marull et al.
2008). Per tal d'entendre els canvis d'ús del sòl que tenen lloc
en...