Por Cuatro Duros: Como no apañárselas en EEUU

 Barbara Ehrenreich és una assagista nord-americana i llicenciada en biologia. La idea d’escriure aquest llibre sorgeix després de l’aprovació de la Reforma de la Seguretat Social pel Congrés d’Estats Units. Aquesta reforma consistia en deixar de donar prestacions socials a més de quatre milions de dones, les quals es veurien obligades a llançar-se al mercat laboral abandonant el seu benestarper salaris mínims i en unes condiciones de treball molt dures. Ehrenreich va plantejar una sèrie de preguntes, com seria la vida de les persones que treballen amb un salari de 5 o 6 dòlars a l’hora en un país on per obtenir un allotjament amb les condicions necessàries ha de guanyar més de 8,89 dòlars a l’hora. Què passa amb les famílies monoparentals? I aquells que estan de baixa per malaltieso accidents laborals? La recerca de les respostes la conduirien a realitzar la investigació entre el 1998 i 1999 apropant-se a la realitat, la pobresa.
Per conèixer la pobresa, Barbara renuncia a la seva vida normal per varis mesos durant aquests dos anys per viure en les mateixes circumstàncies d’aquestes persones. Malgrat aquesta intenció, l’autora no deixa de ser conscient que amb la sevainfiltració bàsicament només ha de pretendre intentar quadrar els guanys amb les despeses com ho fan molts pobres diàriament mentre estan en vida i no per experimentar l’autèntica pobresa ni per descobrir com se sent realment un pobre, per aquest motiu no acaba de renunciar del tot a la seva vida real per tal d’afrontar algunes emergències com per exemple estableix la condició de tenir sempre uncotxe, la targeta de crèdit i un allotjament barat que compleixi al menys les condicions necessàries per la seguretat i intimitat. Però també imposa alguns límits perquè la investigació sigui més objectiva. Decideix no utilitzar l’educació rebuda durant la seva formació ni la seva professió i acceptar el treball millor pagat i fer tot el possible per conservar-lo.
A diferencia de la majoria delstreballadors, per trobar feina ella tenia l’avantatge de ser autòctona, per tant és blanca i la seva llengua materna és l’anglès. Però també té desavantatge per la falta d’experiència laboral i tampoc pot utilitzar la seva formació perquè en aquest mercat a les persones ben qualificades és dubta de les seves capacitats ja que hi ha la possibilitat de que siguin persones addictes a les drogues oque siguin alcohòliques. Primer inicia com a cambrera en florida, on començaria a adonar-se d’alguns dels problemes de molts treballadors, els preus dels habitatges eren massa excessius en relació els seus ingressos i de com són les entrevistes –qüestionaris, test de personalitat i proves de drogues-. En la segona etapa es posa en la pell de les dones de fer feines al Maine i finalment acabar laseva investigació a Minnesota fent de dependenta.
Un dels objectius de la investigació era descobrir les formes ocultes d’estalvi que tenen els pobres però realment veu que no hi ha cap estratègia. Més aviat es consciencia que els pobres dediquen la major part de la seva vida treballant fins i tot més que les persones no pobres superant el seu mal estat físic, econòmic i emocional, però el queguanyen segueix sent insuficient per viure i això produeix una angoixa profunda, mala salut, privacions cròniques i un estat permanent d’emergència que va creant un estil de vida insuportable. El resultat de la investigació fa visible una realitat que tothom ja coneixia que existeix però també hi ha altres periodistes que ho han posat en evidència. Un d’ells és Michael Harrington amb la seva obra “TheOther America”, i Gunter Wallraff, “Cabeza de turco” (“Gantz Untel”), es va fer veure durant dos anys com a un immigrant turc a Alemanya exercint diverses ocupacions i en ells experimenta explotació, marginació, menyspreu i odi.
“Por cuatro duros” parla principalment sobre el problema en què es va trobar Ehrenreich com molts altres treballadors per pagar l’allotjament, segons l’estudi...