Por una función crítica de la fotografia de prensa

Por una función crítica de la fotografía de prensa.
Pepe Baeza

Per Pepe Baeza la premsa actual és l’hibridació de gèneres fotogràfics, i per exemplificar-ho cita a Oliviero Toscani , creador de les polèmiques imatges de la publicitat de la marca Benetton. L’actualitat periodística, la publicitat i l’art es confonen. L’estil ja no ens dona els elements necessaris per determinar enfront dequin tipus d’imatge ens trobem. Actualment per posar un exemple, podem veure imatges publicitàries però l’autor ens les presenta amb B/N, molt de gra, i desenfoc, es a dir es serveix de l’estil que utilitza el fotoperiodisme. Baeza ens parla també del terme postfotografia, en la qual deixa de tenir valor testimomial i augmenta a més la fotografia virtual. Això doncs provoca la pèrdua d’una suposadacredibilitat que en un principi tenien les imatges. Algunes estratègies publicitàries generen confusió entre el contingut editorial més estricte i la imatge persuasiva, sobretot quan aquesta mantè un racord estilístic amb respecte a la imatge editorial.

És important clarificar l’ús de la imatge mediàtica i per tant és necessària la classificació de la fotografia de premsa, tenint en comte elseu ús i context:

• Fotografia de premsa: Imatges que planifica i produeix o compra i publica la premsa com a contingut propi (a diferència per exemple d’imatges publicitàries). Dins la qual hi trobem dos subgrups:
-Fotoperiodisme: aquest terme designa indistintament una funció professional desenvolupada a la premsa i un tipus d’imatge canalitzada per aquesta. La imatgefotoperiodística es vincula a valors d’informació, d’actualitat i noticia. Està molt influit per una altre gran camp de la fotografia de la realitat: el documentalisme.
-Fotoil.lustració: Aquella imatge fotogràfica (també pot ser combinada amb altres elements gràfics), que fa la funció que en un principi era destinada a la il.lustració. Molt lligada al periodisme de serveis. Inclou una granvarietat de fòrmules, usos, soports i modos tècnics i expressius.Modos d’ubicar una il.lustració fotogràfica:
- Per usos
-Per el tipus de noció representada
-Pels modos bàsics de representar
-Pels estils, per les temátiques, per l’origen dels autors

El fotoperiodisme és una de les formes que pot adoptar el documentalisme .Normalment s’utilitza aquest terme per designaraquells treballs que tracten temes estructurals i que es realitzen amb amplis marges de temps i de reflexió. El documentalista no sol estar tan lligat a les presions que es deriven de les empreses periodìstiques, y generalment són treballs que s’exhibeixen en galeries o que espubliquen en llibres. Alguns documentalistes pensen que en cas de publicar-se en diaris i revistes podrien perdre el seusentit. Però tambés es cert, que la premsa necesita d’aquestes imatges sobre aspectos concrets de la realitat. La crisis d’aquest inevitablemt provoca la crisi del fotoperiodisme.

No es pot posar límits a les formes de representar la realitat, ja que això ens conduiria a l’estereotipització. A més s’ha de trencar amb el prejudici tàcit de que l’abstracció sintonitza millor amb els valorssubjectius. És l’hora de proclamar definitivament la llibertat de l’autor. Per escollir el seu propi estil i a més aceptar que la bellesa d’una estètica el.laborada és un factor de comunicabiitat del missatge i no un handicap respecte la seva eficacia.

Vivim en la societat de l’opulencia i el public no busca cap implicació amb la realitat sinó tot el contrati. Cada vegada més s’imposa un pensamentúnic, on només importa el poder rentabilitzar el producte. La crisi de la identitat col.lectiva és evident. I evidentment tot això ens condueix a una total uniformització i banalització dels continguts.

Actualment hi ha una crisi genenralitzada dels modos de representació, degut a la tecnología digital, que provoca lal fi de la credibilitat. A més hi ha un ús del peroiodisme per afavorir els...