postguerra















La guerra, la postguerra i la dictadura

Teresa va néixer el 25 de febrer de 1933 a Hospitalet de Llobregat avui dia té 79 anys ,és vídua i viu a Montmeló.
Durantla guerra a Espanya ella era una nena que vivia amb els seus pares i el seu germà més gran que ella, encara i que no no té molt present el que va passar durant aquest temps segons el que sempre li haexplicat la seva mare sí sap que va tenir una infància feliç amb el seu germà, perquè eren encara petits i encara i que sabien que la ciutat estava en guerra no lis tocaven tan de prop com als seuspares.
Quan era encara viva la mare de la Teresa moltes vegades amagada del seu marit li explicava moltes anècdotes del passat.
Una de les poques de les que que li va explicar la seva mare és que aella i al seu germà lis donaven molta por els bombardejos i sempre que passava els dos sortien corrents a amagar-se sota el llit de l’habitació dels seus pares. Una de les coses que més li toca a laTeresa és recordar el dia en que el seu germà que és més vell que ella li va explicar com va ser el dia en el que el seu pare i el seu tiet van anar-se de casa a lluitar a ña guerra en contra de laseva voluntat deixant sols els seus fills i la seva dona.
“Era un dia normal en casa seva. Estàvem jo, el meu germà, la mare i el meu tiet que sempre venia a dinar a casa, quan uns militars vandisparar a la porta de casa meva,el meu pare i el meu tiet que eren a taula es van aixecar i van anar a veure el que passava, perquè així si passava alguna cosa ells ens protegeria, mentres jo i el meugermà vam sortir corrents per poder amagar-nos (cosa que sempre feiem quan teniem por) , ens vam amagar dins d’un armari des d’allà vam poder veure i sentir com aquells militars amb unes pistoles moltgrans deien que portaven el nostre pare i el nostre tiet a lluitar.” Això és el que li va explicar un dia el seu que ja que ho té molt present en els seus record. Ella s’emociona en només pensar com...