postulació

- La postulació d'un " món dels nens" pretesament autònom a ser emancipat del " domini " dels adults, que només han d'ajudar els nens a que governin.
conforman en la actualidad un aspecto esencialde lo que es considerado “políticamente correcto” en educación.
El supuesto de la existencia de un “mundo de los niños” es solidario de lo que Freud en un pasaje de su Malestar en la cultura(1929/1981) identificaba como la “animadversión hacia la cultura” propia de nuestra época. El llamado “siglo del niño” marca precisamente un momento de declinación de la cultura, que ya a finales del sigloXIX el pedagogo alemán Gustav Wyneken había señalado al comentar el ascenso del niño a una posición “oracular” como reacción a la incertidumbre en una época de crisis y transición:
Nos refugiamosentonces en el niño: el niño es el que tiene que salvarnos, debe ser nuestro oráculo, debe decirnos cómo debe ser educado, debemos dejarnos educar por él. El genio del espíritu, es decir, la Cultura, haenmudecido para nosotros. (…) El siglo del niño está despuntando porque la era de la Cultura llegó a su fi n. (cit. en Aromí, 2003, p. 126)
-Pedagogía lliure de continguts i d’un docent centrat en els“métodes d’ensenyament” abans que la pròpia preparació en l’àrea de coneixements.
Valoren al mestre com una persona que pogués ensenyar-ho tot, sense que s’especialitzés en alguna assignatura, traientimportància a la preparació del mestre en les matèries especifiques del coneixement, Això significa que els alumnes estan literalment abandonats per les seves pròpies possibilitats sinó que també jano existeix l’autoritat del mestre, en ser una persona que sap més i pot fer més que els seus educands.
No deixa de tenir conseqüències, aquesta des-autorització cap als mestres, per les ideologies,trobem reacciones cada cop més negatives cap a l’ensenyament com símptomes com l’avorriment fins la poca autoritat de la figura del docent.
-La substitució de l’aprendre per el fer del coneixement...