poto

títol: conjunt iconogràfic de sant Climent de Taüll.
autor: desconegut
cronologia: l’any 1123 es va consagrar l’església
estil: romànic
tècnica: fresc sec
suport: mur
localització original: Taüll, (alta Ribagorça)
localització actual: museu nacional d’art de Catalunya, a Barcelona
tema: escenificació simbòlica d’un passatge de l’Apocalipsi de sant Joan. el Crist , a l’interior dela màndorla i assegut sobre la volta celeste, la mirada penetrant . Figura envoltada d’àngels i del tetramorf i, en un segon registre – situat en el cilindre en contraposició amb la volta-, per la presencia de la verge i d’alguns sants.
Contextualització: Els frescos son un exponent del punt àlgid del romànic català ; destaquen per les seves característiques formals i simbòliques. la magnificacomposició, el dibuix acurat, l’ús d’una gamma de colors brillants dins del panorama europeu i les imatges representades li han atorgat un lloc preferent en la pintura romànica europea.
ANALISIS FORMAL
Elements plàstics
-Els contorns remarcats per un dibuix gruixut de traç enèrgic.
-L’absis hi predomina la línia corba
- Personatges i a la roba predomina la recta; que donar volum a lesformes.
- Colors de gamma mes intensa, sobretot violenta. Sense barrejar o de dues tonalitats com a màxim (blaus, verds clars, vermells i grocs)
Composició
Divisió l’absis en diversos registres:
- Primers: situat a la volta, amb la Maiestas Domini, els àngels i els apòstols, representa el cel.
- Segon: situat al cilindre, amb les imatges de la Verge i d’alguns sants, remet a l’Església.
- No tetercera, que corresponia a la terra.
-Dominació de la simetria . Per exemple el rostre del Crist .
- La seva figura juga amb les formes geomètriques.
-La cintura forma un eix horitzontal:
- Part superior; els braços, coberts per la túnica, i el cap conformen un triangle equilàter.
- Part inferior: les línies imaginaries generades per genolls i peus formen un trapezi regular.
-Prenent lasimetria nomes te una ruptura en la posició de les seves mans.
-La resta de figures omplen un pla únic i estan disposades en franges paral·leles juxtaposta.
- Marcada preferència romànica per la frontalitat de les figures, que també tendeixen a l’allargament i a l’estilització.
estil
Sense acord unànime sobre les influencies
- Primer lloc: el bizantinisme, present el hieratisme, en lagrandiositat de la composició, en la simetria gairebé obsessiva i, sobretot, en l’espiritualitat i la solemnitat que irradia el conjunt.
- Segon lloc: la presencia de les miniatures mossàrabs, especialment en el fons, a base de franges de color.
- es troba punts de contacte pel que fa a la manera de plantejar la teofania, amb les composicions escultòriques dels timpans de les portades de Sant Perede Moissac o de la Madeleine de Vezelay.
INTERPRETACIO
contingut i significació
- la figura del Crist en majestat, a l’interior de l'ametlla mística, assegut sobre una sanefa que representa la volta celeste.
- imatge de Crist: mida superior a la dels altres personatges.
- dimensions sobrehumanes en comparació de la resta de components del fresc
- beneeix amb: la ma dreta i amb l’esquerrasosté el llibre de les Escriptures
- destaca la mirada fixa i severa, penetrants que expressen l’autoritat d’un deu disposat a jutjar.
- Crist revela una notable carrega simbòlica; el flanquegen les lletres alfa (principi) i omega (final),
-els peus reposen en un escambell que representa el mon i te el cap envoltat per una aureola que conte el signe de la creu.
- laterals hi ha 4 àngels quepresenten les imatges simbòliques dels evangelistes: el bou: Sant Lluc. L’àguila: Sant Joan. Lleó: Sant Marc. L’Angel: Sant Mateu (el tetramorf).
-Una sanefa amb els noms de Maria i dels sants a la part inferior principi del segon, destinat als representants de l’Església i la Verge.
Hi destaca la Mare de Deu, hieràtica i de rostre simètric i especialment allargat, que sosté el graal o copa de...