POZOS DE HIELO

EL POU DE GEL A OLIANA

Les primeres proves que s’han trobat sobre la utilització de la neu són del 1700aC. Sembla ser que ja a Grècia al s. V aC. L’ús de la neu ja era general i existia un comerçorganitzat. A finals del s. XIV també es tenen notícies de que l’ús de la neu als regnes peninsulars ja era habitual entre la noblesa i les classes altes.
Al s. XIX els pous van deixar de ser útils.Els pous de gel eren les primeres neveres del fred artesanal. La matèria primera era el gel o la neu. El gel provenia de l’aigua de fonts properes, basses, de sèquies artificials fetes exprés, ons’hi abocava l’aigua en basses de gran àrea però poca alçada, on es gelava i es guardava, de les muntanyes, etc.
El pou és un espai buit de planta circular en forma de cúpula (bovada o mitja esfera)soterrat, al qual s’hi accedeix per un passadís lateral o per un forat circular en la seva part superior al mig de la cúpula. El fons és pla i empedrat. El material de construcció d’aquesta construcciósón les carreus i la seva tècnica és de falsa cúpula.

Per omplir-lo, primerament es posava al fons del pou un gruix de rama de prop d’un metre per evitar que el gel es remullés al desglaçar-se. Ales vores també s’hi posava quelcom perquè no tingués contacte amb les parets i llavors, es posaven els blocs separats entre ells per glaç picat, rama i palla i s’anaven fent pisos de blocs de gel ambrames i palla entremig d’aquests.
Quan els blocs de gel o glaç feien 20cm de gruix es començaven a recollir. Aquest procés es feia mitjançant serres, ganxos, martells, destrals, sàrries i motllesper al tallar bé el glaç.
El pou es tancava hermèticament amb una pedra rodona al mig de la cúpula i a nivell de la superfície. Per extreure el gel es necessitava uns tres homes, dos dins del pou iun fora per pujar els blocs de gel. Possiblement es pujava amb una corriola i un torn, cada tros de gel i es carregava al carro, preparat amb palla per a transportar el gel. Tot això sempre es...