Poítiques Educatives

POLÍTIQUES EDUCATIVES, LEGISLACIÓ ESCOLAR I INTERVENCIÓ PSICOPEDAGÒGICA

PAC 1: “Els valors que orienten les polítiques educatives”












Alumnes/as:
Mireia Casals Petit
Laura Calvo Ferrero
Daniel Hernández Ruz
Professor: Jordi Blanch Huguet
Universitat Oberta de Catalunya
26 de Març 2012




1. COMENTAR, ANALITZAR I COMPARAR ELS DOS DOCUMENTS.

∟ A partir delsconceptes del mòdul 1, especialment els dels apartats 1 i 2.
Per poder comentar, analitzar i comparar els dos documents, primerament és important determinar i comprendre el concepte de polítiques educatives com a polítiques públiques. Encara que existeixen infinites interpretacions envers aquest terme, podem considerar que una política pública és un procés actiu on s’estableixen intencions,patrons d’acció o d’inactivitat, propostes, etc, per part d’un sistema polític per poder afrontar un problema que afecta de manera general a la població.
Concretament el Marc d’Acció de Dakar, el qual és la confirmació de la visió feta d’en Jomtien fa deu anys a la Declaració Mundial sobre l’Educació per a Tots, desenvolupa un anàlisi detallat de l’estat de l’educació bàsica arreu del món ons’especifica, a través de dades, èxits i dificultats, es determinen objectius específics i es proposen estratègies on s’esmenta la importància de la implicació i el compromís de tots els participants (existeixen sis marc d’acció regionals que formen part integrant del Marc d’Acció: Àfrica Subsahariana, Amèrica, Països Àrabs, Àsia i el Pacífic, Europa i Amèrica del Nord i Països del grup E-9). S’aposta persis objectius; estendre i millorar la protecció i l’educació integral dels infants, intentar que al 2015 tots ells tinguin accés a un ensenyament primari gratuït i obligatori de qualitat i el finalitzin, velar per tal que les necessitats d’aprenentatge siguin ateses mitjançant un accés equitatiu a un aprenentatge adequat i a programes de preparació per a la vida activa, incrementar un 50% elnombre d’adults alfabetitzats i facilitar una educació bàsica i permanent, suprimir les disparitats i aconseguir la igualtat de gèneres i millorar els aspectes qualitatius de l’educació.
D’altra banda el professor Alejandro Tiana Ferrer va dictar una conferència al voltant del sistema educatiu molt més general (es tracta l’educació a Catalunya però les seves reflexions poden ser esteses a altresentorns, ja que són realitats que afecten als sistemes educatius). En aquesta s’impulsaven iniciatives de reflexió sobre l’estat i la situació del sistema, el qual es troba submergit en un estat de malestar (desajustaments entre les noves necessitats causades per l’aparició de canvis a la societat, les expectatives i les demandes, i la capacitat real dels sistemes per donar resposta). Aquest malestarcontinuat, fa que els sistemes educatius hagin d’aprendre a conviure amb aquestes mancances a través d’adaptacions permanents. Es centra en tres àrees problemàtiques que necessiten ser solventades:
▪ El caràcter i els continguts de l’educació i la formació: els canvis a la societat han anat variant al llarg dels anys, i actualment han sorgit noves necessitats i demandes sobre els sistemeseducatius (els continguts s’han desplaçat cap a habilitats, competències o capacitats; aprendre a aprendre, la consideració de l’aprenentatge com a procés permanent, etc). Davant aquesta situació, els sistemes educatius donen una resposta limitada a causa del gran pes que exerceix la tradició i alhora perquè les innovacions no tenen una via lliure de sortida.
▪ La contribució de l’educació a la cohesiósocial: es demana o s’exigeix que l’educació actuï per generar cohesió social (les societats estan experimentant nivells alts de desigualtat, risc d’exclusió de determinats col·lectius, etc). Tot i així aquesta demanda sovint contradictòria, no és segur que els sistemes educatius puguin afrontar-la.
▪ L’èxit d’una educació de qualitat per a tothom: existeixen diversos problemes per abordar...