pppp

Fonts de Hamlet

Saxo Grammaticus – Historiae Danicae
Saxo no acaba la historia amb la venjança sinó que continua explicant aventures de Hamlet fins a la seva mort en una batalla.
En aquestesaventures posterior es casa amb una altra dona i ella, després de expressar la seva eterna devoció cap a ell i la seva decisió de morir amb ell, poc després es casa amb el que l’havia vençut.
Per laversió de Shakespeare aquestes aventures posteriors no deixen cap traça, excepte pel fet que exemplifiquen la perfídia de les dones
El que importa és la història de la revenja i aquesta història ésd’una sola peça, un comte heroic d’un temps heroic dels països nòrdics, amb resolució en el pensament i l’acció, el príncep compleix amb el seu deure i venja l’assassinat del seu pare. El protagonista nodubta en cap moment sobre el que ha de fer, i no està subjecte a cap censura, cada estratagema que idea suscita admiració.

François de Belleforest – Histoires tragiques (1570 primera edició,reeditat 7 vegades fins a 1601. Traduit a l’anglès com The Hystorie of Hamblet, 1608, on ja experimenta influència de l’obra de Shakespeare).
En els acontexements segueix la historia de Saxo.
Afegeixalguns aspectes que recull Shakespeare:
Traició de Gertrud que comet adulteri amb el germà del seu marit abans d’assassinar-lo.
Suggereix que Gertrud podria haver instigat l’assassinat.
No acepta elspoders endevinatoris de Hamlet - troba que a les històries nòrdiques tot està ple d’encanteris i suposa que en vida del pare hauria sigut instruït en les arts de la màgia, però troba una altraexplicació: es molt sensible degut a la seva “over-great melancholy” – Responsable de la idea de un Amleth víctima de la melancolia
En general no li agrada el plantejament de la obra de Saxo: com a bocristiá desaprova la revenja, especialment sobre la persona d’un rei. Per tant molt discurs moralitzant. Es soluciona amb la concepció de la Historia regida per la Providència divina: la lliçó és que...