Pràctica de l'expressió corporal
Páginas: 7 (1740 palabras)
Publicado: 29 de mayo de 2011
PRÀCTICA DE L'EXPRESSIÓ CORPORAL
Sentits de l'expressió corporal
L'expressió corporal es pot entendre des de molts sentits.
Trobem el sentit de l'eco de les primeres vibracions de l'organisme, és a dir, expressar-se sent un mateix i deixant sortir a l'exterior el que portem a dins.
També existeix l'expressió corporal com alliberació, ja que si fem les coses sense mecanitzar-les itenint-les totes preparades, estimulem la nostra ment creadora que ens fa sentir lliures.
Un altre sentit seria l'expressió com a enriquiment del jo, perquè en aquest sentit, ens permet créixer interiorment com a persones i només així ens permet exterioritzar el que tenim a dins.
També hi ha l'expressió com a creació, dins d'aquesta Taylor va definir cinc nivells de producte creatiu. El nivellexpressiu, el qual s'enfoca cap a la creació espontània, el nivell productiu, el qual va dirigit cap a la construcció tècnica, el nivell inventiu es caracteritza per trencar pautes i crear-ne de noves, l'innovador es tracta de millorar idees que ja existeixen i el nivell emergent que s'enfoca cap a les idees per enfrontar-se a la realitat.
I l'últim sentit de l'expressió seria entendre-la com acomunicació, és a dir, com a manifestació del pensament.
En la nostra assignatura de psicomotricitat i expressió corporal crec que la tractem des de tots els sentits, ja que aprenem a conèixer-nos a nosaltres mateixos, improvisem, exterioritzem el que tenim a dins, creem de diferents maneres i treballem la comunicació.
Les dues cares de l'expressió i els llenguatges expressius
L'expressióté dues cares, l'espontaneïtat, la qual seria donar una resposta adequada a la situació que es presenta i la tècnica, de la qual cal que siguem conscients.
Les dues es complementen.
Alhora, es caracteritza per tenir varis llenguatges expressius.
Hi ha tres models bàsics de llenguatges segons Ferrández. Un seria l'icònic relacionat amb el llenguatge plàstic i la representació estètica deles coses. Un altre seria l'analògic relacionat amb la vida afectiva i junta el llenguatge plàstic amb el dinàmic. I l'últim, el gràfic relacionat amb la vida intel·lectual i junta el llenguatge matemàtic i el verbal.
Els exercicis que fem a classe es relacionen més amb l'analògic, ja que relacionem el que fem amb les sensacions i crec que això seria la branca més afectiva que no pasintel·lectual.
En menys quantitat, també intentem mostrar una estètica alhora de desenvolupar les activitats.
El procés de representació expressiva
El procés l'entenem com a un acte expressiu de doble direcció.
Una direcció seria de l'exterior cap a la persona (impressió) i de la persona cap a l'exterior (expressió).
La impressió és el que captem de l'entorn i succeix gràcies a la tranquil·litat, lareceptivitat i atenció i el pensament personal i concentració, que nosaltres mostrem a l'hora de fer l'activitat.
A partir d'aquesta, succeeix l'expressió que seria el desenvolupament de la pròpia activitat.
Motos intenta trobar un model de didàctica de l'educació artística, per tal de poder-ho aplicar al que volguem transmetre.
Aquest model té quatre dimensions:
-El procés creador, elqual té quatre fases.
La primera fase és la preparació, és a dir, trobar la situació favorable, en el nostre cas seria la classe d'expressió corporal i en una situació de concentració i relax.
La segona fase és la incubació, que seria l'elaboració del que es demana. Quan la mestra ens demana un exercici, primer elaborem unes idees que es desenvoluparan més tard. Un exemple seria quan vamcrear idees en l'exercici de representar un conflicte amb l'expressió de la cara.
La tercera fase és la il·luminació, plasmar la idea i la duem a terme quan representem el que hem elaborat anteriorment. Seguint l'exemple, la representació de les idees pensades en l'exercici de l'expressió de la cara seria l'equivalent a aquesta fase.
I l'última fase, la revisió, la qual fa referència a...
Sentits de l'expressió corporal
L'expressió corporal es pot entendre des de molts sentits.
Trobem el sentit de l'eco de les primeres vibracions de l'organisme, és a dir, expressar-se sent un mateix i deixant sortir a l'exterior el que portem a dins.
També existeix l'expressió corporal com alliberació, ja que si fem les coses sense mecanitzar-les itenint-les totes preparades, estimulem la nostra ment creadora que ens fa sentir lliures.
Un altre sentit seria l'expressió com a enriquiment del jo, perquè en aquest sentit, ens permet créixer interiorment com a persones i només així ens permet exterioritzar el que tenim a dins.
També hi ha l'expressió com a creació, dins d'aquesta Taylor va definir cinc nivells de producte creatiu. El nivellexpressiu, el qual s'enfoca cap a la creació espontània, el nivell productiu, el qual va dirigit cap a la construcció tècnica, el nivell inventiu es caracteritza per trencar pautes i crear-ne de noves, l'innovador es tracta de millorar idees que ja existeixen i el nivell emergent que s'enfoca cap a les idees per enfrontar-se a la realitat.
I l'últim sentit de l'expressió seria entendre-la com acomunicació, és a dir, com a manifestació del pensament.
En la nostra assignatura de psicomotricitat i expressió corporal crec que la tractem des de tots els sentits, ja que aprenem a conèixer-nos a nosaltres mateixos, improvisem, exterioritzem el que tenim a dins, creem de diferents maneres i treballem la comunicació.
Les dues cares de l'expressió i els llenguatges expressius
L'expressióté dues cares, l'espontaneïtat, la qual seria donar una resposta adequada a la situació que es presenta i la tècnica, de la qual cal que siguem conscients.
Les dues es complementen.
Alhora, es caracteritza per tenir varis llenguatges expressius.
Hi ha tres models bàsics de llenguatges segons Ferrández. Un seria l'icònic relacionat amb el llenguatge plàstic i la representació estètica deles coses. Un altre seria l'analògic relacionat amb la vida afectiva i junta el llenguatge plàstic amb el dinàmic. I l'últim, el gràfic relacionat amb la vida intel·lectual i junta el llenguatge matemàtic i el verbal.
Els exercicis que fem a classe es relacionen més amb l'analògic, ja que relacionem el que fem amb les sensacions i crec que això seria la branca més afectiva que no pasintel·lectual.
En menys quantitat, també intentem mostrar una estètica alhora de desenvolupar les activitats.
El procés de representació expressiva
El procés l'entenem com a un acte expressiu de doble direcció.
Una direcció seria de l'exterior cap a la persona (impressió) i de la persona cap a l'exterior (expressió).
La impressió és el que captem de l'entorn i succeix gràcies a la tranquil·litat, lareceptivitat i atenció i el pensament personal i concentració, que nosaltres mostrem a l'hora de fer l'activitat.
A partir d'aquesta, succeeix l'expressió que seria el desenvolupament de la pròpia activitat.
Motos intenta trobar un model de didàctica de l'educació artística, per tal de poder-ho aplicar al que volguem transmetre.
Aquest model té quatre dimensions:
-El procés creador, elqual té quatre fases.
La primera fase és la preparació, és a dir, trobar la situació favorable, en el nostre cas seria la classe d'expressió corporal i en una situació de concentració i relax.
La segona fase és la incubació, que seria l'elaboració del que es demana. Quan la mestra ens demana un exercici, primer elaborem unes idees que es desenvoluparan més tard. Un exemple seria quan vamcrear idees en l'exercici de representar un conflicte amb l'expressió de la cara.
La tercera fase és la il·luminació, plasmar la idea i la duem a terme quan representem el que hem elaborat anteriorment. Seguint l'exemple, la representació de les idees pensades en l'exercici de l'expressió de la cara seria l'equivalent a aquesta fase.
I l'última fase, la revisió, la qual fa referència a...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.