practica anestesia

Practica 3. Anestesia locoregional
Anestesia i Reanimació
Concepte: La diferència bàsica és l’extensió de la zona anestesiada.
Local: A nivells perifèrics, ja sigui sobre els receptors o sobre les ramificacions terminals. Últimes fibres nervioses.
Regional: territori d’inervació d’un nervi o branca nerviosa. Zona més amplia.
En el nostre àmbit parlem de locoregional, i depèn del llocd’injecció i de la seva consistència.
Tipus d’anestèsia locoregional
Tòpica Superficial en mucosa. Actua a nivell de les terminacions nervioses superficials, no perfora la mucosa.
Infiltrativa: Injecció. Actua a nivell dels extrems de les terminacions nervioses perifèriques (les que no son macroscòpicament identificables). Es tracta de la coneguda típicament com a “Anestèsia local” És necessariperforar la mucosa superficialment.
Bloqueig de camp: Actua a nivell de les fibres nervioses macroscòpicament identificables. Es bloquegen dos o tres branques d’un mateix nervi. Sol requerir varis punts d’injecció al voltant de la zona que s’intervindrà
Bloqueig nerviós: A nivell del gangli nerviós. Es bloqueja tot el tronc d’un nervi. Coneguda com a “Anestèsia troncular”. L’efecte anestèsic és moltsuperior a les tècniques infiltratives. En odontologia només es bloquegen els troncs nerviosos de la segona i sobretot de la tercera branca del nervi trigemin.
Intravascular: No la utilitzem en el nostre camp. Es tanca la corrent sanguínia. S’injecta en vena i queda tota la zona sense irrigació. En el cas de la boca no es pot fer.
Tipus d’anestèsia local aplicades a la Odontologia
Mucosa: Éstípica. Es realitza a través de l’absorció sistemàtica de la mucosa. S’absorbeix. Aplicació puntual i localitzada, poca quantitat amb anestèsic de baixa toxicitat a poca concentració. Requereix secat local previ ja que els agents anestèsics locals per via tòpica són més efectius sobre la mucosa exempta de saliva. Es necessita temps, l’acció anestèsica inicia als 2’. Es sol aplicar com a procésprèvia una injecció anestèsica. Te una eficàcia relativa, ajuda a nivell psicològic per a que el pacient estigui més tranquil. (efecte placebo). Poden ser en esprai o gels.
Submucosa. És la tècnica més superficials que es pot aconseguir per infiltració (si introduïm més l’agulla, estarem realitzant la tècnica infiltrativa). La tècnica anestèsica es realitza a la transmucosa intracavitària. Penetra al’interior del solc fol·licular. Poca quantitat. Multipunt papil·lar. S’utilitza en tractament papil·lar (retracció, etc..)
Submucosa superficial: menys profunda que la supraperiòstica, es realitza en zones on l’espessor del teixit submucós és reduït. La quantitat de solució anestèsica és molt reduïda i es forma una pàpula. Si la lesió és difusa, es requerirà més d’un punt de punció.Supraperiòstica paraapical: Perforem la mucosa però no el periosti, és a dir la solució anestèsica es deposita entre la mucosa i el periosti. Es realitza al voltat de l’àpex de la dent (periapical) = INFILTRATIVA. L’anestèsic ha de travessar el periosti, la cortical externa i part de la medul·lar òssia del maxil·lar fins a arribar a efectuar els seus efectes a nivell de les fibres nervioses que penetren elforamen periapical.
Subperióstica periapical: Està en desús perquè és lesiva, dolorosa i sense avantatges significatius. Punció per sota del periosti, l’anestèsic local es diposita entre el periosti i la cortical externa del maxil·lar. La distensió del periosti (si es perfora el periosti es pot expandir el líquid i dilatar l’ós per la pressió) fa que sigui molt dolorós.
Papil·lar: S’injecta lasolució directament a la papil·la interdentària, quan s’ha de realitzar una retracció o extirpació de la papil·la, en alguns casos proporciona suficient analgèsia per a extreure una den temporal mòbil. No és gaire habitual, tècnica molt localitzada a la papil·la interdentària.
Intraòssia: Insició a nivell de la medul·lar de l’òs maxilar. En desús. És necessari travessar la cortical....