Practica avantguardes










HISTÒRIA DE L'ART DE LES AVANTUGARDES



JOAQUIN TORRES GARCÍA































Sílvia Díaz Gallardo
NIUB:
JOAQUIN TORRES GARCÍA (1874-1949)

Joaquín Torres García va nèixer a Uruguay l'any 1874. Se'l coneix per la seva polifacética trajectoria, ja que a part d'artista va ser teoric de l'art i escriptor.
Una de les seves obres mésconegudes es Historias de mi vida, una autobiografia que va escriure l'any 1939 i on ell mateix defensa alguns elements que s'han mantingut en les seves obres durant tota la seva trajectoria artística.

Juan Flo, filòsof que va estudiar profundament a l'artista, defensa la hipotesis d'uns eixos centrals en la trajectoria de Joaquín Torres García que s'han mantingut constants:
Rebuig de la pinturamimètica: Avans de l'època de les Avantguardes tenien la concepció de que l'art havia d'imitar la natura, però hi ha una canvi de pensament a partir de les primeres avantguardes. Tots els artistes vanguardistes rebutgen la mimética com a forma de reproduir la realitat.
Creu que la pintura ha d'agafar la realitat com a punt de partida, això no vol dir que hagi d'imitar la natura tal qual, si no queagafa l'origen d'un element real.
A la realitat podem percebre cert ordre que ens vincula a un ordre superior, que recorda a la filosofía de Plató.

El món superior al que ens referim es vincula directament al pensament del filòsof Plató i el seu món de les idees o també anomenat món intel.ligible. No només compartía aquest pensament amb el filòsof clàssic, sino que a més també creia que labellessa no es una característica d'un element, sino que l'èsser humà es capaç de percebre la bellessa perquè té la Reminiscencia de quan la seva ànima va viure entre els Deus, com un reflex de la bellessa del món de les idees. Segons Juan Flo, Joaquín Torres García era considerat neoplatònic i la seva pintura il.lustraba el món jeràrquic de Plató: el món intel.ligible per sobre del món sensible, és adir, el món de les idees per sobre del món de les imatges.

Joaquín Torres García va llegir obres de diferents filòsofs i científics per poder extreure les idees que més li interesaven i poder modificar-les i adaptar-les al seu propi gust i criteri per després poder reproduir-ho a les seves obres plàstiques, perdent així gran part de la font original en la que es basava. Torres García dotava al'artista de capacitat per poder posar en relació a l'espectador amb el món superior, que posteriorment anomenarà raó. Contràriament, Plató tenia una mala imatge dels pintors perquè aquests copiaven el món sensible enganyant a l'ull de l'espectador, allunyant la intenció de la gent de la realitat, ja que la pintura es una copia de la copia de la realitat.

Primera etapa
La seva primera etapa comartista la desenvolupa a Catalunya formant-se a l'Academia de Belles Arts, i al mateix temps realitzant algunes de les seves obres més importants.
Més tard viatja a Madrid, i a la mateixa época entra en contacte amb els cercles de la Segona generació Modernista, fascinant-se especialment pels cartells parisins d'artistes com Henri de Toulouse Lautrec que tan de moda estava en aquella época.Torres García també es va interesar per l'art clàssic a partir de l'artista francès Puvis de Chavenner, que creava imatges idealitzades utilitzant els primitius italians. Copiava les actituds dels personatges, la roba de l'època, els pentinats, etc.

En aquesta mateixa época comença a treballar en la decoració mural per l'Esglèsia de Sant Agustí, concretament a l'any 1908. Es tracta d'una pintura moltaustera, l'artista no té el desig de seduir a l'espectador a través de les formes o colors, per això utilitza una paleta de colors grisos i monòtons i predomina la línia que marca l'ordre de la obra.
També treballa a la Sagrada Família de Gaudí, però no se sap amb seguretat de que es va encarregar, tot i això, va treballar a les vidrieres de la Catedral de Palma de Mallorca junt amb Gaudí. Es...