PRACTICA BACHILLERATO

Curs 2010-2011

PRÀCTIQUES 2n Batxillerat

Presentació d’un dossier de pràctiques a final de curs que constarà de:
-Portada
- Index
-Pràctiques realitzades

Cada pràctica consta:
Títol
Objectius
Introducció
Material i equipament.
Mesures de seguretat
Procediment
Conclusions. Qüestionari

1. Càlcul de la variació d’entalpia d’una reacció i aplicació de la llei de Hess.1.1. Càlcul de la variació d’entalpia del procés
NaOH(s) → Na+(aq) + OH- (aq)
1.2. Càlcul de la variació d’entalpia del procés
Na+(aq) + OH- (aq) + H+(aq) + Cl- (aq) → H2O(l) + Na+(aq) + Cl- (aq)
1.3. Càlcul de la variació d’entalpia del procés
NaOH(s) + H+(aq) + Cl- (aq) → H2O(l) + Na+(aq) + Cl- (aq)

2. La velocitat de les reaccions químiques.
2.1.Efecte de la concentració dels reactius
2.2. Efecte de la superfície específica
2.3. Càlcul de la velocitat d’una reacció

3. Fem química al laboratori. (Facultat de Química)
3.1. Racó del fred
3.2. Identificant analgèsics
3.3. Fem reaccions a petita escala
3.4. Il·lumina l’escena del crim: Detecció d’hemoglobina per luminescència

4. Desplaçament de l’equilibri iònic. Llei de LeChatêlier.
4.1. Desplaçament de l’equilibri del catió cobalt (II)
Co (H2O)62+ + 4 Cl1- ↔ CoCl42- + 6 H2O
4.2. Desplaçament de l’equilibri de l’amoníac
NH3 + H2O ↔ NH41+ + OH1-

5. Determinació de la quantitat d’un àcid que conté un producte quotidià.
5.1. Valoració de l’àcid acètic d’un vinagre.
5.2. Valoració de l’àcid acetilsalicílic d’unaaspirina.



Pràctica 1: CÀLCUL DE LA VARIACIÓ D’ENTALPIA D’UNA REACCIÓ I
APLICACIÓ DE LA LLEI DE HESS

Objectius 
● Determinar experimentalment la variació d’entalpia d’una reacció de neutralització.
● Comprovar el caràcter de propietat extensiva i de funció d’estat de la magnitud entalpia.

Introducció
Una reacció és exotèrmica quan dóna calor a l’exterior i compleix ∆H< 0, i és endotèrmica quan rep calor de l’exterior i llavors ∆H > 0. En general, a pressió constant ∆H = QP.
Si una reacció exotèrmica es realitza en un calorímetre no es pot transferir calor a l’exterior, de manera que aquesta calor produirà un augment de temperatura del calorímetre i de tot el que hi hagi a dins. En una reacció endotèrmica hi haurà una disminució de temperatura.
La calortransferida es calcula de la manera habitual:
QP = m · c · ∆T

Així QP és la calor transferida a pressió constant en Joules o kJ, c la capacitat calorífica específica (per a l’aigua o dissolucions diluïdes val 4,18 J·g-1·K-1 i per al vidre 0,84 J·g-1·K-1), m la massa en g i ∆T la variació de temperatura en K. Si QP > 0 la calor ha esta absorbida i si QP < 0 serà caloralliberada. Aquesta calor és alliberada pel procés de manera que ∆H = -QP /n, on n és el nombre de mols d’un dels reactius o productes. Si es treballa a temperatures pròximes a 298 K, 1 atm de pressió i estats estàndard (sòlid més estable, concentració 1 M, dilució infinita), s’obtindrà les variacions d’entalpia molar estàndard.

Material i equipament
productes → hidròxid de sodi (s), dissoluciód’hidròxid de sodi 0,5 M, dissolució d’àcid clorhídric 0,5 M, aigua destil·lada
utillatge → vas de precipitats de 250 mL, proveta de 100 mL i de 250 mL, balança de laboratori, espàtula, termòmetre, embut de forma alemanya, vareta de vidre, comptagotes.

Mesures de seguretat
L’hidròxid de sodi i l’àcid clorhídric són productes corrosius va bé posar-se guants per manipular-los, a més l’àcid clorhídricirrita els ulls.
En treballar amb termòmetres de mercuri, si es trenca el bulb i s’allibera mercuri aquest és una substància tòxica per inhalació i en contacte amb la pell.

Experiment 1 : Càlcul de la variació d’entalpia del procés NaOH(s) → Na+(aq) + OH- (aq)

-En un vas de precipitats de 250 mL, de massa coneguda, s’hi col·loca amb la proveta 200 mL d’aigua i es mesura la seva...