practica biologia

A. PROVES DE RECONEIXEMENT DE GLUCIDS 1. Prova de Molisch (Hans Molisch, 1856-1937) Finalitat
Reconeixement dels glúcids, tant lliures com combinats amb d'altres molècules. Fonament
Es basa en el fet que sucres poden deshidratar-se amb àcid sulfuric concentrat, formant compostos derivats del furfural. Les pentoses donen lloc a furfural i les hexoses hidroximetilfurfural. Cada molècula defurfural condensa amb dues d'a-naftol (naftalè-l-ol), donant lloc a un producte de color porpra o violat, indicant la reacció positiva.

MOLISCH
All carbohydrates. Monosaccharides give a rapid positive test. Disaccharides and polysaccharides react slower.











Protocol
Posem uns 2 ml de solució problema en un tub d'assaig. A continuació afegim unes 5 o 6 gotes de reactiu de Molischi agitem la mescla. Tot seguit, amb molt de compte i sense agitar, deixem relliscar per les parets del tub d'assaig uns 2 ml d'àcid sulfúric concentrat, de forma que es formin dues fases separades, de diferent densitat. La reacció és positiva, indicant la presència de glúcids quan apareix un anell de color violat a la interfície. La coloració verdosa es deu a interaccions entre els reactius
2.Prova de Fehling (Hermann Christian von Fehling, 1812-1885) Finalitat
Discriminació dels glúcids reductors (monosacàrids i disacàrids monocaxbonílics) dels no reductors (disacàxids dicarbomlics i polisacàrids)
Fonament
El reactiu de Fehling està format per dues solucions A i B. La A és una dissolució de sulfat de coure i la B és una dissolució d'hidròxid de potassi i tartrat de sodi i potassi.Quan el sulfat de coure entra en contacte amb l'hidròxid de potassi es forma hidròxid de coure (II) que és de color blau i insoluble. L'hidròxid de coure, però, es pot solubilitzar gràcies a que forma un complex amb l'ió tartrat. Quan s'afegeix al reactiu de Fehling un compost reductor (en aquest cas un sucre), aquest últim s'oxida, reduint el Cu2+ a Cu+. Com que el medi és bàsic, es produeix laprecipitació de Cu20, de color vermell totxo.
Els monosacàrids i disacàrids monocarbonüics que presenten un grup aldehid terminal lliure s'oxiden ràpidament a àcids carboxílics. En canvi, les cetoses precisen d'una oxidació més perllongada per tal que es produeixi la descarboxilació del carboni terminal i el resultat positiu a la prova de Fehling.



Reducing sugars


Protocol
En un tubd'assaig es posen 1,5 ml de solució Ai 1,5 ml de solució B de reactiu de Fehling i s'agita. S'hi afegeixen 3 ml de solució problema i es torna agitar. Es posa el tub en un bany d'aigua bullint durant uns 5 minuts. La reacció és positiva si es forma un precipitat de color vermell totxo.
 

3. Prova de la inversió de la sacarosa
Finalitat
Identificació de la sacarosa (o d'un disacàriddicarbonilic) Fonament
La hidròlisi és la descomposició d'una molècula complexa en d'altres més senzilles en un medi aquós. La sacarosa s'hidrolitza fàcilment en glucosa i fructosa per l'acció dels àcids forts, com ara l'àcid clorhídric. La hidròlisi de la sacarosa també s'anomena inversió, ja que va acompanyada d'un canvi de l'angle de rotació òptica, de dextro (sacarosa) a levo (glucosa + fructosa). Lasacarosa és un disacàrid dicarbonilic i, per tant, no reductor, per això dóna negatiu a la prova de Fehling. En canvi, els productes de la hidròlisi són monosacàrids, i per tant, són reductors. Així doncs, un cop realitzada la hidròlisi i corregit el pH de la dissolució amb hidròxid de sodi, la prova de Fehling donarà positiu.
Protocol
Es posen uns 3 ml de solució problema en un tub d'assaig is'hi afegeix 1 '5 ml d'HCl 10 M. S'agita i s'escalfa amb molt de compte a la flama del Bunsen o al bany maria. Es deixa refredar i s'hi posa una gota de fenoftaleïna. S'agita novament i es neutralitza acuradament la dissolució amb NaOH 10M fins que viri l'indicador. La neutralització s'ha de fer per tal que l'àcid clorhídric no reaccioni amb el Fehling. Un cop neutralitzada la solució s'hi...