Practica De Calor

CASA TÈRMICA
37
GRUP
18/11/2011
DATA
Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona

23802 Transferència de Calor
Enginyer Industrial (94)
23861 Transmissió de Calor
Enginyer Químic
PRÀCTICA DE LABORATORI: CASA TÈRMICA
INFORME

Curs 2011/12, Q1

Laboratori de Termotècnia de Barcelona
Departament de Màquines i Motors Tèrmics

Universitat Politècnica de CatalunyaGrup:
Professor Teoria:
Professor Pràctica
Data:
COGNOMS

MORENO FERNÀNDEZ
EJARQUE MONTALVO
DOMÍNGUEZ GARRIDO
SANZ XICOLA

37
Lluís Albert Bonals Muntada
Núria Vives
18/11/2011
NOM

MARCOS
RICARD
ANTONIO
ESTER

2

Informe de pràctiques

1. Estat transitori
1.1.

Visualització del transitori

Grafiquem l’evolució temporal de TOTES les temperatures de: multicapa 1,paret de fusta, sostre,
terra , T∞int i T∞ext . S’han agrupat les temperatures en diferents gràfiques per tal d’estudiar millor la
distribució de les temperatures.

Temperatures MC1
70
T∞int (101)

50

T1 (102)

40

T2 (103)

30

T3 (104)

20

T4 (105)

10

T [ºC]

60

T∞ext (137)
1
149
297
445
593
741
889
1037
1185
1333
1481
1629
1777
1925
2073
22212369

0

Núm. mesura

Figura 1: MC1; T∞int,T1, T2,T3,T4, T∞ext

Temperatures Fusta
70
T∞int (121)

50

T1 (122)

40

T2 (123)

30

T∞ext (137)

20
10
0
1
149
297
445
593
741
889
1037
1185
1333
1481
1629
1777
1925
2073
2221
2369

T [ºC]

60

Núm. mesura

Figura 2: Paret de fusta 30mm; T 1,T2,T∞ext ,T∞int

3

Temperatures sostre i terra
70T∞int

50
T [ºC]

60

Tsostre (135)

40

Tterra (136)

30

T∞ext (137)

20
10
1
149
297
445
593
741
889
1037
1185
1333
1481
1629
1777
1925
2073
2221
2369

0

Núm. mesura

Figura 3: Temperatura sostre, Temperatura terra, T ∞ext ,T∞int
Comentaris sobre el perfil de les corbes:
Quan encenem la llum el sistema parteix d’un mateix estat (condicions d’ambient) idurant el
procés d’equilibri d’aquest les temperatures evolucionen a l’alça, de manera desigual, fins assolir
una valor constant –estat estacionari– diferent a cada zona del sistema, tal i com s’observa en els
gràfics.
Com a conclusió d’aquest fet es dedueix que al inici es dissipa poca potència ja que el gradient de
temperatures (entre els materials i l'exterior) és baix degut a què ladiferencia de temperatures és
petita, però l’augment desigual d’aquestes fa que el increment entre temperatures augmenti. Com
a conseqüència el gradient augmenta i, per tant, la potencia dissipada també, fins que arribem a
l’estat estacionari on la diferencia de temperatures és manté constant i, per tant, la potencia
dissipada també.
Comentar també que les temperatures del sostre i del terra esmantenen pràcticament constants i
amb una variació petita respecte la temperatura exterior.

Comentaris sobre els gradients tèrmics un cop s’ha assolit l’estat estacionari. Relació amb la qualitat
de l’aïllament:
El millor aïllament és aquell que deixa passar la menor potència tèrmica a través d’ell; en altres
paraules, la diferència de temperatures a banda i banda de la par et amb aïllament ésgran i
conseqüentment, el gradient de temperatures és també gran.
Aleshores, mirant els gràfics a la zona estacionària veiem que la MC1 és l’aïllament qu e té un
increment de temperatures major en comparació amb la fusta, i per tant, és el que escolliríem en el
supòsit d’haver d’aplicar-ho.
Això és degut a què la MC1 està formada per materials amb un coeficient de conducció baix i que
enconjunt formen una resistència de conducció major a la que obtindríem només amb la fusta.

4

1.2.

Anàlisi del transitori

1.2.1. Avaluació de l’energia acumulada en diferents materials
Mitjançant l’aplicació PROPIEDADES i les dimensions de la Casa Tèrmica, s’ha avaluat la
capacitat calorífica de la paret de fusta i la de poliestirè expandit de la Multicapa 1:

3

Material

...