Practica lenguaje

PRÀCTICA 1
INTRODUCCIÓ
«El llenguatge és un mètode purament humà i no instintiu de comunicar
idees, emocions i desigs mitjançant un sistema de símbols produïts
voluntàriament»
Sapir(1921=1985:13)‫‏‬
http://www.nap.edu/readingroom.php?book=biomems&page=esapir.html

La hipòtesi de Sapir-Whorf estableix que hi ha una certa relació entre
les categories gramaticals del llenguatge que unapersona parla i la
forma com la persona entén i conceptualitza el món. També es coneix
aquesta hipòtesi com PRL (Principi —o hipòtesi— de Relativitat
Lingüística). Podem distingir una formulació fortai una més dèbil de la
següent manera:
1.Hipòtesi whorfiana forta: La llengua d'un parlant monolingüe determina
completament la manera com aquest conceptualitza, memoritza i
classifica la"realitat" que l'envolta (això es dóna a escala
fonamentalment semàntica, tot i que també influeix en la manera
d'assumir els processos de transformació i els estats de les coses
expressats per les accionsverbals). És a dir, la llengua determina
fortement el pensament dels parlants.
2.Hipòtesi whorfiana feble: La llengua d'un parlant té una certa influència
en la manera com aquest conceptualitza imemoritza la "realitat",
fonamentalment a escala semàntica. Això significaria que,
igualment com tota la resta, poden haver-hi diferències
estadístiques significatives en la manera com dos parlantsde
diferents llengües resolen o enfoquen certs problemes.

Ara per ara, aquesta hipòtesi està desacreditada en la seva forma forta.
Els exemples en els quals es van basar Sapir i Whorf sónirreals. Per

exemple, ells deien que els amerindis zuni no tenien vocable diferent per
al "groc" i el "taronja" i que això hauria de condicionar la seva manera de
pensar. La veritat és que no tenenaquests vocables, però diferencien
perfectament el groc del taronja. El que passa és que, en el seu mode de
vida, la diferència és irrellevant, tot i que, com explica Lyons, els seus
hàbits de...