Practica Midó

Prctica 1 Digesti del mid per la saliva Biologia Curs 2014-15 1r Trimestre Fonament teric Forma reductora de la glucosa Reactiu Fehling Sutilitza com a reactiu per detectar sucres reductors. Un sucre reductor s qualsevol sucre que t un grup aldehid o b s capa de formar-ne un en soluci mitjanant un procs disomeritzaci. El reactiu fehling est compost per dues solucions Fehling A i B. En disacridscom la maltosa o la lactosa el fehling actua, en canvi en la sacarosa no ho fa. Lugol s una dissoluci de iode metllic i iode potssic, dissolts en aigua destillada. Entre altres funcions, el lugol ens ajuda a identificar polisacrids com el mido, el glicogen i dextrines. El lugol no reacciona amb sucres simples como ara la glucosa o la fructosa. Hiptesi Creiem que el Fehling, al principino reaccionar, ja que detecta sucres reductors i el mid no ho s, per quan augmentem la temperatura del mid i es trenquin els enllaos, reaccionar, ja que es desprendran les glucoses les quals si sn sucres reductors ja que tots els monosacrids ho sn. Pel que fa al lugol, reaccionar al principi amb el mid ja que reacciona amb els polisacrids per a identificar-los, per a mesura que les glucoses esdesprenguin, deixar de reaccionar ja que el que tindrem seran monosacrids i no polisacrids. Materials Patata (alt contingut amb mid). Comptagotes. Lugol. Encenedor. Reactiu Fehling A i B. Suport i reixeta. Aigua destillada. Vasos de precipitats. Gradeta amb tubs dassaig. Termmetre i Navalla. Procediment Prepara una gradeta amb 21 tubs dassaig. Talla la patata en dues meitats i treu-ne la part de lapolpa raspant la superfcie interna amb la navalla. Colloca en un vas de precipitats una mica de polpa amb 15 mL daigua destillada. Escalfal al mateix temps que lagites, sense que arribi a bullir. Distribueix el lquid obtingut entre els tubs a parts iguals. Retolals com a 1,2 i 3 deixals refredar a la gradeta. Afegeix unes gotes de lugol al tub 2, observa la coloraci que es produeix i anota-ho. Fesla prova del reactiu de Fehling al tub 3 i anotan el resultat. Distribueix el contingut del tub 1 en dos tubs ms, que anomenars 1s i 1a. En el tub 1s afegeix-hi una mica de saliva (esbandeix-te abans la boca). En el tub 1a afegeix-hi el mateix volum daigua destillada. Escalfa aigua en un vas de precipitats que contingui una gradeta i un termmetre, mantenint la temperatura a 37C. Colloca els tubs1s i 1a al vas. Prepara en una altra gradeta dues sries de vuit tubs retolats. Desprs danar afegint cada 5 min una mica de quantitat de la mescla de mid amb saliva a cada tub dassaig i anvem introduint Fehling a cada mostra i escalfant-lo el resultat hauria dhaver sigut un canvi de color cada vegada ms diferenciat de blau a taronja (com es veu a la imatge) per nosaltres no vam escalfar el Fehlingi el resultat va ser que noms canviava la tonalitat del color blau. El resultat del canvi de color cada vegada ms diferenciat s perqu al anar traient mostres cada 5 min i escalfant-les els enllaos de les glucoses es trenquen i aleshores les glucoses queden lliures i tenen extrems reductors i el Fehling reacciona i per aix cada vegada es posa ms taronja perqu hi ha ms glucoses lliures. Les altresmostres tamb extretes cada 5 min en les quals sels hi afegia lugol, haurem dhaver obtingut un canvi de color de negre a cada vegada un marr ms clar ja que les glucoses es separen per el trencament dels enllaos ja que estvem escalfant les mostres i aleshores com el lugol reacciona amb els polisacrids al trencar-se els enllaos cada vegada hi ha menys glucoses unides i per tant perd polisacrids i ellugol deixa de reaccionar. En els nostres resultats no es diferncia molt b el canvi de color i es degut a la poca quantitat de mid que tenem per repartir encara que si que es pot veure la diferncia mnimament. Conclusions Com podem saber que el fenmen produt es degut a lacci de la saliva i no a altra qualsevol circumstncia Sha fet un control experimental La saliva, lquid transparent i...