Practica4linguisitca

LINGÜÍSTICA GENERAL PRÀCTICA 4
ANTONI MONTOYA IÑESTA

EXERCICI 1
DISCIPLINES PERTANYENTS A LA LINGÜÍSTICA INTERNA
Semiòtica: és la disciplina que aborda la interpretació i la produccio del sentit. Açò significa que estudia fenomens significatius, objectes de sentits, sistemes de significació, llenguatges, discursos i els procesos a ells associats: la producción i la interpretació. Totaproducción e interpretació del sentit constitueix una practica significant, un procés de semiosis que es vehiculitza mitjançant signes i es materialitza en textos.
Fonética: és l’estudi dels sons físics del discurs humà. És la rama de la lingüística que estudia la producción i la percepció dels sons d’una llengua respecte a les seues manifestacions físiques. Les seues rames principals son; fonéticaexperimental, fonética articulatoria, fonemática, fonética acústica i fonética auditiva.
Fonologia: és un sub-camp de la lingüística. Mentre que la fonética estudia la naturalesa acústica i fisiológica dels sons, la fonología descriu el mode en que els sons funcionen, en una llengua en particular o en les llengües en general, en un nivel abstracte o general.
Morfologia:es la rama de la lingüística queestudia la estructura interna de les paraules per delimitar, definir i clasificar les seues unitats, les clases de paraules a les que dona lloc (morfología flexiva) i la formació de noves paraules (morfología léxica). La paraula morfología va ser introduida en el segle XIX i originalment tratava simplement de la forma de les paraules.
Sintaxi: és la part de la gramática que estudia elsmecanismos de generació de frases. Aquesta materia està tan interrelacionada amb la Morfologia que la lingüística moderna considera que cal estudiar-les conjuntament en una única
Semàntica: part de la lingüística que estudia el significat de les paraules i les relacions que es poden establir entre elles, ja siguen per sinonímia, antonímia, homonímia o polisèmia. Esta disciplina està molt pròxima a lafilosofia, la psicologia, la lexicologia i la sintaxi.
Lexicologia: és una disciplina de la lingüística que classifica, representa i estudia l’estructura lèxica segons relacions sistemàtiques i patrons recurrents en la llengua.
Pragmàtica: branca de la lingüística que estudia la llengua atenent a l’ús que els parlants fan d’ella. En esta disciplina el context té un paper important per entendre elsignificat dels enunciats i la manera de parlar dels usuaris.

DISCIPLINES PERTANYENTS A LA LINGÜÍSTICA EXTERNA
Psicolingüística: “Disciplina lingüística que estudia els aspectes psicològics dels comportaments verbals. S’ocupa tant dels processos d’adquisició del llenguatge com de l’ús de la llengua, ja siga en les manifestacions regulars, ja siga en les desviacions patològiques. També s’anomenalingüística psicològica o psicologia del llenguatge”. (Pérez Saldanya et al, 1998: 272).

Neurolingüística: disciplina que estudia com es relacionen el cervell i el llenguatge, és a dir, la manera en com la ment capta els missatges externs i els sons o els escrits per transformar-los en codis, guarda i memoritza la informació lingüística, fa comparacions entre els cervells de personesplurilingües i monolingües, etc.
Història de la llengua: o lingüística històrica, es centra en l'estudi dels canvis produïts en una llengua amb el pas del temps i, per tant, en la comunitat lingüística que la parla.
Etnolingüística: branca de la lingüística que tracta l'estudi de diferents llengües, generalment d'aquelles que careixen d'escriptura, basant-se en aspectes ètnics, és a dir, culturals. Per tant,es tracta de l'estudi de les llengües en diferents comunitats culturals.

Sociolingüística: és la disciplina que estudia els diferents aspectos de la societat que influeixen en el ús de una llengua, com les normes culturals y el context en que están envoltats els parlants. La sociolingüística s’ocupa de la llengua com sistema de signes en un context social. Es distingeix de la sociología del...