Praxi alliberadora

El mestre com a enemic

Aquest article escrit per Harry F. Walcott, m’ha fet veure que ser mestre, no és sempre un paper fàcil i assequible, sinó que pot convertir-se en un camí llarg, costos i ple de obstacles.
El senyor Harry ens conta la seua pròpia experiència com a mestre però en un ambient digam, un poc diferent. Per què? Doncs perquè els seus alumnes no eren fills de persones de classemitja o alta, sinó que eren natius, més concretament natius americans (indis), en un context on les diferències fundamentals entre mestre i alumnes estan arraigades en antagonismes d’origen cultural.
A continuació explicaré d’on prové aquest antagonisme cultural.
El autor ens parla de la aculturació antagonista, què és la modificació d’una cultura per un continu contacte amb altra. Aquestantagonisme surt degut al sentiment de pèrdua i destrucció de la forma de vida pròpia. Aquest sentiment d’antagonisme pot anar a més quan una persona de la cultura dominant intenta accelerar els processos de assimilació.
Realment entre el mestre i els alumnes natius es produeix l’antagonisme cultural, però no perquè el mestre de raça blanca vulga accelerar els processos de assimilació, ja que ellsols vol educar-los, donar-los uns coneixements bàsics; però realment els alumnes natius el veuen com això, com a el home blanc que pertany a la cultura dominant i que preten accelerar els processos de assimilació de la seua cultura per a fer desapareixes la cultura india.
L’autor ens conta set característiques importants de l’aula de l’escola india, que jo ara resumiré:
1. Els alumnes anavenal seu aire, és a dir, no volien fer res. L’únic que volien era anar-se’n de l’escola.
2. No podia tractar els alumnes de manera individual, ja que sempre que manava algun treball, se les arreglaven per a fer-lo en grup. Per tant, la avaluació no era del tot vàlida.
3. Era molt dificil posar una nota individual perquè com sempre ho feien tot en grup, la nota no era individual, sinógrupal.
4. Els alumnes nous, no pertanyents al grup, tenien més facilitat de aprendre, ja que no formaven encara part del grup de tots contra el professor.
5. Es cobrien entre ells,és a dir, els més llestos ajudaven els menys afavorits, així el nivell de la classe pareixia regular, sense extrems. Hi havia molta cooperació, podem dir que inclús en excés ja que per culpa de la cooperació,s’igualaven tots els alumnes i per tant l’avaluació no era vàlida.
6. L’únic que pretenia era que aprengueren a llegir, a escriure i a resoldre problemes aritmèticament.
7. Els alumnes intentaves socialitzar el mestre i utilitzaven tècniques del tipus no fer-li cas, contestar-li amb gossera,... és a dir, cridant-li la atenció, fent-se notar.

Després de vore l’aula de la vista del professor, onsols veiem que problemes que dificulten la tasca educativa, passem a analitzar-ho des d’un altre punt de vista, del punt de vista de l’alumne.
Realment els alumnes veien la classe i al mestre com deuen de vore’l però no es comporten com saben que deuen comportar-se. Els alumnes veien la classe de la següent forma:
1. Mitjançant la lectura de la redacció d’una alumna, podem veure que si quepercep els valors de neteja, ordre, silenci, obediència. A més de aprovar els càstigs i la disciplina com a mètode d’ensenyament.
2. En la lectura d’una altra redacció, d’una altra alumna també, veiem que l’alumna en qüestió treballaria amb càstigs i recompenses si fora mestra. Segons ella els alumnes hauríen d’esforçar-se al màxim per a no caure en càstigs.
3. El conflicte que tenien mestresi alumnes provenia moltes vegades de classe.
4. Molts alumnes pensaven que era més important anar a treballar que anar a classe a formar-se.

Durant les visions de alumne i professor hem pogut contrastar que passa si eres alumne i que passa si eres mestre, per tant, l’autor va pensar que com no podia ser l’amic dels seus alumnes, necessitava una altra estratègia, però no una qualsevol,...